United States or Sudan ? Vote for the TOP Country of the Week !


M'han dit que en altres indrets el combat lloc en formosos salons; que hi ha metges de cabells grisos, esperant els nafrats, i criats de lliurea que ofereixen quelcom per a pendre; que l'assumpte es porta a terme amb no poca cerimònia pintoresca.

En Patllari, com cada vetlla, obrí la porta forana i desaparegué. Retorn

-Con no es fa amb ningú, deia en Bartra -és senyal que por que li descobreixin les trafiques que es porta entre mans: les bèsties manses no la temen, la companyia; els llops i les guilles, . I, qui més qui menys, tothom donava la raó a en Jan. Ningú hi pensava, en el pacífic rossinyol que deixa per un mai més el lloc on li han destruït una nierada.

I, donant un copet encoratjador a l'espatlla d'en Biel, va acompanyar-los, a ell i al sacerdot, fins a la porta del seu despatx, més semblant al d'un home de comerç que al del cap de casa d'una familia noble. Després va asseure's darrera l'escriptori, va pendre un full de paper, i va començar a fer plans i xifres.

Altrament, a Suïssa la vida és fàcil. Tothom t'ajuda a viatjar. Pots preguntar interminablement sense perill de trobar una mala resposta. Pots equivocar-te de tren o de vaixell sense por d'enfellonir cap funcionari. Abunden les indicacions trilingües. No cal guardapols i ningú en porta. De més a més, pots vestir-te com et plagui, que ningú et mirar

Va empènyer la porta, i el petit Kasper, que feia sonar els dits contra els vidres, va semblar tot sortós de veure'ns. Aquest homenet tenia els cabells d'un ros esllangueït, el cos magristó i el nas arremangat.

A la part de fora hi havia alguns arbrets rabassuts que voltaven un petit mirall representant un llac, la superfície del qual reflectia els cignes de cera que hi nedaven. Era ben, ben enciser; però la cosa més bonica que tenia era una donzelleta que romania a la porta, tota badada, del castell.

L'aspirant a llogater . -, senyor. L'amo de casa . -Ah! ah! El senyor és el qui vol llogar el terç pis. Tanqueu la porta. L'aspirant a llogater (espantat) . -No voldria pas causar-li molèstia... Si est

Harris i jo donàrem compte de les despulles del festí que restaven sobre la taula, vàrem dur els fardells fins a la porta, i esperàrem un pesseter. Quin munt que feia, el nostre equipatge, apilades les coses, les unes damunt les altres! Era un veritable munt. Harris i jo estàvem una mica avergonyits i capficats, sense que realment en tinguéssim raó ni motiu.

El vent entrava per la porta i feia moure les teranyines que penjaven de les bigues, i alçava una pols blanca que jeia damunt les lloses fredes. -Que fas aquí, bacaines? -Ola, Ton! Mira, esperant en Magí, que no què li passa; va atrafegat... pas que li passa, no est