United States or Greenland ? Vote for the TOP Country of the Week !
»Potser els pensaments més amargs de la seva vida havien voltat pels trams boscosos i els prats de verd brillant envoltant Goring; però les dones s'agafen de forma estranya al ganivet que les apunyala, i, qui sap, entre la tristor, poden haver-s'hi barrejat també els records d'hores més dolces, passades en aquells racons ombrívols sobre els que els grans arbres dobleguen les seves branques fins tan avall.
-Bé, bé, et crec- digué Fritz, -i estic content de saber-ho, encara que les modes hagm canviat molt, d'aleshores ençà. -Les modes poden canviar tant com se vulgui- respongué Katel, tot acostant l'escala a l'armari; -el bon sentit no canvia mai. Primer de tot us cercarem una camisa.
Mes se resignen amb la seva sort: no així cada diumenge poden anar a pendre xacolata al passeig de Gràcia. Així s'explica, en part, com en una nació s'eternisen les tiranies. ¿Com ha de ser esclau un poble a on la majoria es creu quasi feliç si els diumenges pot beure vi o pendre xacolata?
Per fer-nos compendre fins a quin punt dos remolcadors poden oblidar llur treball, George va contar-nos, després de sopar, durant la nostra conversa sobre aquest assumpte, un exemple ben curiós. Hèu's-lo aquí: George i tres companys seus remaven, des de Maidenhead, una barca molt carregada.
Aquestes deien ells que eren les penyores: uns i altres prenen els déus per testimonis. Després d'aquestes penyores, els Macrons ajuden a tallar els arbres, obren el camí, com per fer passar a l'altra riba; es mesclen amb els grecs, els forneixen tot el mercat que poden i els acompanyen durant tres dies, fins a haver dut els grecs a les fronteres dels Colcs.
Nit d'hivern; els estels que han sortit, tremolen tota la nit. Deuen tremolar d'emoció, de recança pensant en els perfums perduts de les flors mortes i oblidades pels ulls mig aclucats pel fred. Les tremolors dalt del cel no són de fred. Tan a prop de Déu, els estels no en poden tenir de fred.
-En donde no habrá estado mai és en el altar mayor de la Catedral, que lo que es en la Farola prou la conoce mejor que usted y que yo. I el simpàtic municipal afegia uns quants bons consells, que sens dubte considerava li poden fer falta, jutjant-lo per son aspecte, per a badoquejar per Barcelona. -Vaja, que vostès ne veuen de totes! deia don Eudald, amb son afany de conversa.
El sac dels gemecs va fent la passada, espargint per dins del poble un guirigall d'harmonia que alegra i engresca el jovent. Les xicotes, al sentir-lo, no poden pas restar un instant més a la taula, baldament estiguin a mig sopar i no s'hagi encetat encara el famós capó de la festa. -Ja passa sa coixinera!... sentiu?.. ¡Sa coixinera, i encara m'hai d'endegar! A on tinc sa xalina?
Però al cap d'una estona descobreix que sota aquestes belles exterioritats tot és vanitat: l'adulació que havia embadalit la seva ànima, ara grinyola asprament a la seva oïda; i amb la salut malmesa i el cor amargat, gira l'espatlla, amb la convicció que els plaers de la terra no poden satisfer els anhels de l'esperit!» I així successivament, i així sempre.
Hom el considerava prodigiós lector. A les vetllades de l'església sempre recorrien a ell perquè llegís poemes; i, quan s'hi havia posat, les senyores alçaven llurs mans i les deixaven caure abandonadament damunt la falda; i cloïen els ulls i movien els caps, com si diguéssin: -Les paraules no poden expressar-ho: és massa bell, massa bell per a aquesta terra mortal!
Paraula Del Dia