United States or Samoa ? Vote for the TOP Country of the Week !
Les seves mirades s'amaraven de la meva pavor i les meves de la seva, i ambdós ens esguardàvem amb una intensitat creixent, erts, immòbils. No ens podíem dir res, ni ens calia. Els nostres pensaments se palpaven ells amb ells, esgarrifant-se de trobar-se iguals. No sé quan de temps vàrem romandre en aquest estat.
Plens d'esperança correguérem a la tercera illa i cridàrem tant com poguérem. Cap resposta. El cas esdevenia seriós. Era més de mitja nit, els hotels de Shiplake i de Henley devien ésser plens a vessar, i a mitja nit no podíem pas anar a trucar a les cases veïnes per saber si llogaven habitacions. George: -Tornem a Henley. Escometrem un policia i tindrem allotjament a la delegació.
Al cap i a la fí vàrem veure que no li podíem vèncer la vergonya i aleshores li posàvem el plat vora del llit i la deixàvem una estona sola. Si la fam l'aturmentava massa, quan hi tornàvem li trobàvem el plat buit, i el cap tapat amb els llençols com si acabés de fer un mancament.
Tots dos s'esguardaven amb una expressió llastimosa, pobríssima, com mai no he vist ni veuré, i tenien una corda a les mans. No podíem dubtar que quelcom d'extraordinari passava. Vam amarrar i anàrem a preguntar-los el motiu de llur dolença.
Tot el dia el passem remant sota la pluja. ¡Què melangiós, aquest treball! Nosaltres ja ens ho agafem rient. És una mudança de temps! Val la pena de conèixer el riu sota els seus diferents caients: no podíem pretendre de tenir sempre sol, ni hauria estat tampoc gaire distret. La naturalesa és bella, fins i tot quan plora...
I no hi havia remei; la tasca apressava i no podíem pas entretenir-nos a saltar per desendormir-nos de peus, ni a ficar-nos les mans a la butxaca, per escalfar-les. Quan ens lleguia una mica ens bufàvem els dits, però no paràvem un moment el treball.
Torno a consultar el meu mapa: la resclosa de Wallingford era clarament indicada a una milla i mitja de la de Benson. Era un mapa digne de confiança; demés, jo coneixia ben bé la resclosa, car l'havia traspassada dues vegades. ¿On dimonis podíem ésser, nosaltres? Què ens havia passat?
I nosaltres, que hauríem sacrificat deu mesos complerts dels nostres cursos de col·legi per estar almenys un jorn malalts, nosaltres que no desitjàvem procurar als nostres pares cap legítim orgull pel nostre bon comportament, ¡nosaltres no podíem agafar un trist cop d'aire al coll! Prou cercàvem els corrents d'aire, però contribuïen a mantenir la nostra bona salut refrescant-nos els humors.
Ens aturàrem, impotents per a continuar. No podíem suportar l'inenarrable acompanyament de George quan subratllava aquest Dos , donat l'estat de lassament en que ens trobàvem. Harris es pos
Què els diré jo, ara: em semblava que de moltes coses ens en podíem ben passar.
Paraula Del Dia