United States or Nepal ? Vote for the TOP Country of the Week !


I ¿què direm d'aquelles pobres dones, arrossegades de conflicte en conflicte, que quan, ja al fons de l'abim i amb l'aigua al coll, donaven els darrers crits de misericòrdia, sentien esborronades com l'home fatal que les havia perdudes, sense esma ja per a valer-se a si mateix, rebutjava encara, rencorós, la m

En Rubinstein, el pianista; en Sarasate, tots els pobres executants... van coixos, agònics... si gairebé no poden seguir i cauen... doctor corri... doni'ls una injecció, que's moren... que no arriben tant sols a la generació futura; moren dins les orelles dels que'ls han sentit... seran oblidats per sempre com els tenors i els toreros... com jo! igual que jo que'm moriré aquest mateix segle!... correu!... cuiteu!... porteu-me papers i ploma que tinc el tema del gorg! i se asseia al llit cridant a tothom.

S'acostava el temps de collir les tardanies, i el cel semblava girar-s'hi en contra. Tot el poble clamava demanant aigua, i l'aigua no venia. Les pobres plantes, mig mortes de set, es retorcien amb aire tràgic; la terra, resseca, es clivellava tota; els arbres, marcits per l'eixut, mostraven les copes esgrogueides, i a cada ratxada de vent es trobaven despullats d'un nou ardat de fulles.

La veritat, considero a la gent que's diverteix ab les migrades sortides d'aquests ximples, com jutglars d'aquests pobres beneits. OLIVIA Ah, Malvolí! l'amor propri us corca el goig de l'alegria y tot ho passeu pel garbell d'un gust estragat. Quan s'és franc, generós, senzill, se pren per trets de cervatana lo que a vós us semblen bales de canó.

La veu de la virtut protesta dèbilment, i diu: -Això fóra tant com trencar la nostra resolució. La temptació respon: -Les resolucions han estat fetes per a l'home, i no pas l'home per a les resolucions. El dimoni pot fer retrets per reforçar sos arguments amb les mateixes escriptures. -A més, això és molestar tot l'hotel. Cal pensar en els pobres criats.

Callaven, les pobres dones, abaixant els caps com mig avergonyides davant del cavaller, que s'anava tornant més seriós cada vegada. Aquest continuà, alçant el braç dret amb posat amenaçador: -Ah, poble de Vall de Pedres! ¡Que en vas de malament!

Heu-vos aquí una trampa ben enganyadora, pobres ocellets! Com malfiar-se d'aquell arbret joliu?

-En esperit... -En esperit. Benaventurats els pobres en esperit, perquè ells... ells... -Llur... -Perquè llur. Benaventurats els pobres en esperit perquè llur... és el reialme del cel. Benaventurats els que ploren, perquè ells... ells... -Se... -Perque ells... a... -S. e... -Perquè ells essa e ... Oh! No què és, això! -Seran! -Oh! Seran!

»Cinquanta festes a l'any, per mil persones, fan cinquanta mil jornals de treball perduts! Si sóu pobres, miserables i no podeu pagar al vostre rei, els sants del calendari en tenen la glòria.

La fàbrica estava solament a uns set minuts curts del poble, del que pot dir-se era la principal nodrissa, ja que se n'hi havia endut tots els braços útils, per guanyar-se en ella el salari més segura- ment i descansada que estovant terrossos; car l'agricultura, practicada com en temps dels romans i per pagesos pobres i endarrerits, era l'únic element de vida del país, llevat de la fàbrica.