United States or Greenland ? Vote for the TOP Country of the Week !
-Calli, dona, que no sé on anirem a parar: tot val els ulls de la cara; l'oli, sobretot, és cosa que esgarrifa. -I a on me deixa el carbó i la gallina i tot? -D'això, sap qui en té la culpa? Els revenedors. Agabellen tot lo de la plaça, fan baca amb les marmanyeres, i qui ho paga és el comprador. I cregui que això és l'Evangeli: fins les cols s'arramben. -Què em dirà, pobra de mi!
-Verge Santa del Roser! exclamà. ¡Diu que el vaig tirar al carrer en dejú! ¿Qui som, jo, pobra de mi, per a poder fer semblant cosa a la Rectoria? ¿No va ésser vostè, que se'n va anar sense acceptar ni un plat de sopa? I encara les que em vaig haver de sentir, Déu meu!
»Un any sencer ha passat d'aleshores ençà. Vet-aquí que en un petit teatre hi feia un comèdia una pobra companyia rodoladissa. Vaig veure una cara ben coneguda, les galtes pintades i la barba ondulant. Em mir
Alguns xicots s'ofereixen a portar l'animal, però el senyor Batista, sense tornar-los resposta, agafa el gall, s'embossa la capa, dóna el braç a la seva esposa, i així se'n va cap a casa amb la pobra bèstia condemnada a mort, que es despedeix del món traient el cap per sota l'abric del que la porta.
Al mateix temps, en una altra casa diuen: -Això deu estar molt malament; perquè abans sentíem tot sovint el combregar i justament ara no el sentim mai: es coneix que els deuen haver donat ordre de no tocar la campaneta per no acabar-nos d'espantar més. Escoltin-se vostès mateixos a la gent: escoltin-se-la. ¿I doncs, senyora Quima, quan n'eixirem d'aquest preu fet? -Ai, què sé jo, pobra de mi!
No teníem la més lleugera sospita d'ésser a prop de cap restaurant. -Ja deia jo! respongué el vell senyor. -Per això he sortit. Sembla que tot el públic del restaurant ens havia estat atalaiant des de les finestres, estranyats de la nostra pobra situació. Sense aquest afectuós senyor, penso que el públic s'hauria divertit mirant-nos durant tota la tarda.
I vaig sentir el feble gemec de la pobra mare. -Menut! menut!... menut meu! I després res: les palpitacions del meu cor repercutint els meus membres i com sonant per tot arreu convertides en rellotge de l'univers. Gràcies a Déu, va ser més la por que el mal.
-La senyora X.! va exclamar la senyora J. -Com vostè per ací? -El meu marit! fou tot el que la pobra pogué dir de moment. -No és aquí? -Senyora X.! féu la senyora J. amb un pas enrera. -Com gosa vostè...? -Oh! dispensi. No confonguem. S'ha comés una equivocació horrible. Deuen haver portat ací el meu pobre Percy en lloc de portar-lo a casa... N'estic ben certa. Per favor, vagi-ho a veure!
I una pobra velleta que anava a pregar a la Seu, tot portant-se la seva cadireta. Feia anys i panys que hi anava, i es posava prop del chor, i espandia la seva animeta innocent en la conversa amb Déu. Però quan, aquell dia, va veure el gran espai desempallegat, va tenir una mena de rodament de cap. -Ave Maria Puríssima, va dir, tota esgarrifada. Se sentia com a òrfena, com a perduda.
-I és clar que sí! Jo n'estic ben contenta, de veure'l, pobra criatura sense mare! I les amoroses atencions que li prodig
Paraula Del Dia
Altres Mirant