United States or British Virgin Islands ? Vote for the TOP Country of the Week !
A un quart de dues, brut, descabellat, ple de talls i sagnant, digué: -Em sembla que est
-Ets tu! va exclamar l'home ple de sorpresa, alegria i esverament i corregué com un boig entre les falgueres i joncs, i tremolós agaf
Era precís preparar-se, cristianitzar el cor, tan ple de món, tan descuidat de les coses d'ultratomba: era precís; però com?... Vaig pensar en Jesucrist, i em vingué a la memòria un pas de l'Evangeli, un pas, que sempre m'havia entendrit: aquell en què el diví mestre, caminant al suplici, adreça una mirada de queixa i d'amor a Sant Pere, que l'havia negat.
En Víctor ha sortit a la finestra de la seva cambra en mànigues de camisa, ha mirat fixament protegint la vista amb el palmell de la mà, i ha exclamat, ple de joia: -És un lloro! Aquest esdeveniment, tan fora del vulgar, ha electritzat les ànimes. Els nens volen agafar el lloro, costi el que costi. Tota la família s'ha situat al peu de l'eucaliptus.
Vet ací la raó per la qual ens apleguem en les ciutats i que fa augmentar en el camp, cada dia més, la despoblació. Tant com el sol ens il·lumina, tant com el dia lluu i la naturalesa treballa i palpita entorn nostre, amem els ribatges a ple aire, els boscos espessos; però durant la nit, quan la nostra mare Terra dorm, deixant-nos desperts, oh, que solitari és el món!
Es divertiran d'allò més! ¡Riuran de debò! deien amb veu baixa els joves, travessant el saló per pendre lloc modestament darrera el professor. Herr Slossen Boschen s'acompanyava ell mateix. El preludi no feia pressentir una cançó còmica, certament: era d'un to brillant, ple d'ànima, i ens va posar la carn de gallina. -És el mètode alemany ens dèiem nosaltres. I ens disposàvem a la fruició.
I el Sant Vicents empolsat i descolorit, humil i barroc, ple d'una bonohomia infinita, semblava cercar amb neguit un salpasser i aigua beneïda per a donar-los la benedicció eternal.
Plovisquejava: un airet gebrat duia el tremolor fins al moll dels ossos; el cel, rúfol, com ple de cendra, donava tristor, avorriment... La llarga carretera, deserta i estesa, semblava una madeixa de cànem mullat... Dos aucellets, piulant i volant desmaiadament, creuaven l'espai, cercant tal volta el niu llunyer...
Llavors callava tothom i quedava un silenci llarg... un silenci ple d'aquella claror glaçada... I aquella claror començava a ficar-se al cap, i un començava a distreure's, el llapis i el somillo se n'anaven per on volia l'atzar, sense que la m
Amb la llarga caminada jo em sentia cansat, aclaparat, retut. No poder alçar el cap enlaire era un suplici i encara m'afadigava més. Jo que aleshores aixeco un xic la vista, encara que sense arribar a mirar al cel. Quina visió més calmosa! Em trobava en un barri quiet i modest, com de vila o ciutat forana, tot ple d'intimitat i de recolliment.
Paraula Del Dia
Altres Mirant