United States or French Southern Territories ? Vote for the TOP Country of the Week !


I la vesprada era llarga... llarga com l'agonia d'un home fort, sota el cel d'un blau espalmat... I tot callava... Només a vegades les copes dels plàtans que s'alçaven clares, molt clares d'un verd alegre, brandaven suaument d'un cantó a l'altre, i amb la remor de les fulles, semblava que caigués un ruixat de gotes grosses... Després tot tornava a callar... i apuntava el somni...

Al deixar el safaretx, que n'era de blau el cel!... que n'eren d'altes les orenetes que hi volaven!... I els plàtans del jardí, aquells tres plàtans del fons, com em miraven!... Semblaven vells amics somrient d'estimació!...

Però ja era massa fosc... la negror de les vessants s'amparava de la fondalada, el cel s'anava espessint i com més s'espessia, les copes dels plàtans més s'esbarrellaven... apagant-se, apagant-se lentament... I els passos s'anaven acostant...

Els plàtans, amb llurs penjarelles de fulles rosses, s'aguantaven en una immobilitat tan absoluta, que m'impressionà. El carrer estava en la major soledat. Els banquets dels espardenyers eren a les voravies sense que ningú els ocupés.

Havent mirat de la meva finestra estant, que donava al parc del Schlossgarten, vaig veure com els grans plàtans deixaven caure d'una a una llurs fulles mortes pels viaranys deserts, i com la boira estenia el seu nuvolar grisenc damunt el Rin.

La tarda queia; el xaragall baixava com sempre, rondinant aquella tonada monòtona i cançonera com el parloteig distret d'un pobre boig que no pot dir el que vol dir. I els plàtans que vorejaven el fresc caminal, s'alçaven èrtics, esprimatxats, amb un posat amoïnat, com de qui cavila alguna cosa clara, sense fer cas del barboteig inconscient d'un pobre boig.