United States or Gabon ? Vote for the TOP Country of the Week !


Ratats molts d'ells arran del sòl pels ricards, bosellats pels corcs, escorxats i escorpitats a trossos; minats alguns per podridures que els convertien el cor en una massa groga i tova, que es desfeia, al més petit fregadís, en una serradina impalpable com tabac de pols; abonyegats altres per monstruosos tumors, que es rebentaven i regalimaven formant en terra sinuosos xaragalls; aqueixos buidats per esvorancs espantosos, aquells esberlats de dalt a baix i amb la meitat dels feixucs membres caiguda a llurs peus; tots colossals, nafrats, enteranyinats i polsosos; presentaven un aspecte grandiós de desolació que esfereïa.

La Roser, desesperada, va agenollar-se davant del gollut i va besar-li els peus i li deman

Oidà, manca una circumstància remarcable: caminava eixancarrat, amb tanta de fermesa i d'aplom i posant els peus tan plans, que només de veure'l se comprenia que, encara que se li ventés una empenta de part darrera, no se'l faria caure: sempre anava com qui se la tem. I això és propi de tots els mariners avesats a guardar equilibri sobre el mòbil pont de les naus. Veuràs, para-t'hi.

Amb tot, no varen poder destruir el bon llevat que el minyó duia a l'ànima i que, en les estones de repòs, semblava esponjar-se, envair-lo de cap a peus, sobreeixir-li pels ulls en gotes amargants, i nuar-li el cor en ferma estreta.

Escumeja: no ens arribaràs als peus. A còpies de mirar de fit a fit les onades, que anaven arribant, i de creure-les sensibles a l'agravi, ens semblava que les vèiem créixer, botir-se enfellonides, apressar llur embestida i abordar-se cap a nosaltres amb brams de fera enrabiada. Era un plaer que tenia quelcom d'esborronador.

Aixis arribaren al lloch hont la gent flectats los genolls pregava á la imatge no deixés aquella seua terra. L' abadessa llavors s' atansá al marge y ¡cas providencial! lo Sant Crist hi correguè desseguida, fins quasi á tocar los peus d' aquella.

Una volta provada no calia pas repetir-la cop i recop; i, per altra part, com que no m'havia calçat les botes per por de fer soroll, els peus se m'enfredoraven sobre l'enrajolat.

I decantant-se damunt el fullam, descobrí davant la caseta -la gran teulada de la qual davallava sobre el verger fins a dos o tres peus de terra, mentre que la façana blanca era tapissada d'un cep magnífic; descobrí, doncs, sos dos companyons en mànegues de camisa, llançats els vestits damunt les tanques de rama; i dos més, el secretari de la Casa de la Vila, Hitzig, la perruca posada damunt el seu bastó plantat a terra, i el professor Speck; tots quatre abatent bitlles a l'extrem de l'encanyissat de vímet que hi havia al llarg de la teulada.

-Jo no, senyor. No vull fer valenties temeràries, però estic molt tranquil. M'hi posat sofre a les plantes dels peus, m'entén, vostè? porto el canonet de càmfora, que mai és mal, vaig un poc més abrigat, me comprèn? rego la casa amb cloro, aromatiso les viandes, prenc te amb aigua naf, , senyor, no surto de nits, he fet llogar una casa a la muntanya per un si acàs, no treballo per no amohinar-me, i m'entretinc en pensaments agradables. Ara me'n vaig a comprar un ninxo, que la dona no est

Se diria que eren una colla de vells gegantins i malgirbats que s'havien posat corones i rams per celebrar, de peus en l'aigua, una festa marinera. Un estol de veles blanquejava al davant d'ells com ales de coloms que ens haguessin tirats per festejar la nostra arribada. -Hola, hola! cridava la nostra gent. I anomenava en to de salutacions les cales i pobles que s'anaven descobrint.