United States or Sweden ? Vote for the TOP Country of the Week !
Altrament tenia la satisfacció de veure que, per cada puntada de peu que rebia, els altres éssers vivents de la sala en rebien dues.
»La morta de la finestra oberta em predicava una lliçó de moral. Ma rosa del jardí de la parròquia!». «Vaig assistir a una comèdia alemanya anit passada», digué la Lluna. «Fou en una petita ciutat. Un estable havia estat convertit en teatre; és a dir, els compartiments romanien en peu, tots adornats per a servir de llotges. Tot el fustatge era cobert amb paper de tons vius.
Conec el peu de la vella millor que la seva cara, perquè jo, senyor, tinc sempre els ulls a terra, i reconec la gent, pel rastre que deixen... I després, que fins i tot una criatura no s'hi enganyaria. -Doncs ¿què cosa té aquest peu que el fa tan especialment assenyalat?
-Ah! massa sabia que no em deixaries partir tot sol, exclamà, tot joiós. -Enllesteix-me aquesta tallada de pernil a peu dret i bevem d'una esgarrapada, perquè els cavalls s'impacienten. Oh, i ara que hi penso, he fet posar la teva maleta a la gropa. -Com s'entén, la meva maleta? -Sí, no hi perdràs res; cal que hi romanguis alguns dies al Nideck: és indispensable, ja t'ho explicaré tot seguit.
Rondalles per l'estil d'aquesta recollia jo amb avidesa, en la meva joventut, de llavis dels meus primogènits, i me les empassava totes al peu de la lletra, i sempre desitjava apendre'n de noves. L'actual generació sembla haver perdut la fe en els temps passats.
Aquests pensaments em posaven tot febrosenc; mos ulls foradaven les parets; sondejava amb l'esguard totes les profunditats de l'abisme; furgava al peu de cada torre, en calculava l'espessedat a vora del cim. -Ah! exclamava. -Jo ho trobaré!... Ho trobaré!... Cal que ho trobi! Una mena d'estranya atracció portava sempre mon esguard a la torre de l'homenatge de Gontran l'Avar, encarada a la costa.
Era un diumenge a la tarda. Feia una temperatura deliciosa: estavem en ple estiuet de Sant Martí. Vaig agafar el tramvia de l'Avinguda, i cap a cals Buxareu falta gent! Vaig baixar al peu mateix de la casa. Era una torreta de dos pisos, amb reixat de ferro i un bon tros de jardí al darrera.
Allí trencava sobtadament, s'esmunyia sobre el pont que de una gambada traspassava la riera, tota festonada d'albes, i es tornava a ajassar monòtonament, sempre a dret-fil, fins a morir al peu dels ralls del ferrocarril.
L'endemà, de bona hora, l'egua portava na Mercè camí de Sils. Abans, dintre el casal, en alguna cambra alta, havia esclatat una ploradissa formidable; una d'aquestes ploradisses femenívoles sorolloses, complicades i estridents. El jutge, que feia de mosso de peu, no pronunci
-Passa! digué a l'últim, tocant-lo amb un peu... El gos peg
Paraula Del Dia