United States or Sudan ? Vote for the TOP Country of the Week !
En canvi teníem lleure per a visitar tot sovint els nostres petits presoners, aquells brillants senyors de l'aire, que eren devinguts esclaus i omplien la nostra gabiassa de tres sostres. Com protestaven de llur empresonament!
Algunes passes sota les voltes tenebroses del Nideck esborraren completament del meu esperit les figures grotesques de mestre Tobies i de Maria Lagoutte, pobres petits éssers inofensius que vivien, com l'ornitomisa sota l'ala poderosa del voltor. Ben aviat Gedeon va obrir-me una habitació sumptuosa, parada de vellut violeta, empavellonada d'or.
La va pendre, la va examinar, i va reconèixer que era del segle XII. En lloc de l'efigie del Crist, hi sobresortia en relleu, a la branca del mig, la d'un cavaller amb les mans junyides en actitud de pregària. Altrament cap inscripció no en precisava la data. Nicklausse, durant aquest examen, seguia els més petits gestos del llibrer amb inquietud.
Va beure a petits glops cop i recop i an
I darrera de tot això negrejava per una part la gran selva surera, i per altra part, obiradors sols a petits verals, verdejaven pàl·lidament els olivets de l'Empordà. El sol era força baix. El vent anava mancant, mancant... Les nostres veles queien esllanguides sobre els arbres, sacsejades de tant en tant per un estuf moridor.
Si tenen enteniment poden ser ditxosos: perquè ell té alguna coseta, ella no va despullada i ¡lo que és estimar-se!... Ella. -Oh! ¡Aquests sí que s'estimaven de petits! Se passegen amb tota la família. Ells dos van una mica separats. Ell. -Però que no puc mirar enlloc? Ella. -Oh! hi ha mirar i mirar; i vostè... no digui... que per Carnestoltes sempre anava amb ella. A qui estimo, jo?
Les mans, que ja havia apreciat pel tacte, tenien les ungles acurades, i els dits curtíssims i grassonets; els braços nús fins al colze, i un d'ells afavorit amb un braçalet d'or. No duia cap anell de boda, ni cap anell amb fastuós excés de pedreria: solament una baga en l'índex esquerre amb uns petits diamants de montura antiga, joia familiar sens dubte.
Ells l'amaven tal com era, amb els seus defectes i tot, a la manera com un hom s'agrada de la noia que l'ha enamorat, estimant àdhuc com a gràcies els petits defectes que la caracteritzen: tal vegada una piga a la galtona, tal vegada una torçarieta del nas, tal vegada una denteta oscada... -Oh, no! un hom diria. -Deixeu-me-la tal com és, la meva amor: no res de redreçar el seu nasset simpàtic, no res d'extirpar la seva piga graciosa, no res d'omplir d'esmalt l'osca garladora de la seva denteta!... I així també solen estimar els lectors les obres a què s'han aficionat, en les quals han posat ja quelcom de la pròpia imaginació, convertint en niuets d'il·lusions àdhuc els mateixos clotarells de les tares.
Una grossa dama va aixecar-se, a son torn, exclamant: -És vergonyós, pertorbar d'aquesta manera una dona decent, en estat de merèixer! I, agafant un sac de viatge i vuit petits fardells d'entorn seu, marxà.
D'allí fan dues jornades de marxa, vuit parasangues: i travessen dos canals, l'un per un pont, l'altre per una passera de set barques. Aquests canals derivaven del riu Tigris, i hi havien obert recs per al país, d'antuvi amples, després més petits: i per fi, petits reguerons, tal com a Grècia per als millars.