United States or Sweden ? Vote for the TOP Country of the Week !
Heu's ací perquè fóra bo que de tant en tant caigués a Londres algun petit flagell, per a desembarassar la ciutat dels homes de lleis i del Parlament.
»Un any sencer ha passat d'aleshores ençà. Vet-aquí que en un petit teatre hi feia un comèdia una pobra companyia rodoladissa. Vaig veure una cara ben coneguda, les galtes pintades i la barba ondulant. Em mir
Quin disgust pel senyor Vintró!... La veïna, quin tip de riure!... El petit és portat cap al llit de seguida, els convidats s'aixequen, demostrant que ja tenen prou comèdia, i fins el senyor del quinto proposa anar-lo a fer una estoneta. -No!... no!... ja tornarem a començar! diu el senyor Vintró defensant el terreno. -Ja n'hem vist prou... El quinto , el quinto !
Complia estrictament els seus deures d'empleat municipal, i no tenia altres vicis que pendre cafè els diumenges, anar a veure melodrames al Paral·lel, i, com a grans extraordinaris, dinar al Petit Pelayo i sentir l'òpera des del quint pis del Liceu.
El patufet menut anava mig pas enrera, fregant amb son morricó llefiscós l'espatlla del company, el coll estiradet, com per a desgranar-li a l'oïda ses paraules... suau, caute, insinuant actitud com un petit Mefist.
Si algun petit vagabund, encara més insuportable que els de consuetud, sobresurt entre la pilleria del nostre veïnatge, estem ben certs que es tracta de la darrera creació de Biggs.
Enraonàrem sobre l'assumpte, i això dugué a la memòria de George una història molt divertida, de la qual son pare havia estat l'heroi. Viatjava son pare, amb un amic, pel país de Gales, i una nit van fer parada en un petit hostal, on s'eren aplegats, per a passar-hi la vetlla, alguns altres joves. Van demostrar com els plaïa de trobar-se junts, i s'acomiadaren molt tard, per anar a jeure.
Un cop avesat a la penombra, vaig distingir perfectament les persones i les coses de l'habitació. En un llitet de metall daurat hi havia en Ramon, el petit dels Buxareu, bastant pàl·lid i amb una lluentor als ulls, conseqüència de la febre. Al seu costat, respirant una fina negligència, hi havia la senyora Buxareu, que em va semblar més bella que mai; i la Lluïseta conversava amb una dama vestida de fosc, baixeta, bastant grassa, d'unes faccions ben apreciables encara, i de pentinat pretensiós. Aquesta senyora em mir
I perdoneu un petit incís: he dit que moltes vegades m'ha tocat carregar amb els neulers, i això és la pura veritat: ara recordo que, en un altre poble tan dolç com el que ens entreté, una tarda d'istiu que anàvem de passejada amb altres amics i amigues meves, mentre els meus companys cadascun fruïa del braç d'una donzella, jo, darrera de tothom, com un conco avorrit, duia repenjada una mena de senyora escardalenca, mare d'un feix de bordegassos, que s'entretenia fent-me pessigolletes al clatell amb una herba rasposa.
-És un perill, afadigar-se massa, Cal ésser sempre moderat: Segons el mapa, aquell lloc, Titisee, és molt bonic i agradós. Em sembla que per allí deu córrer bon ventet. -Potser sí. Però vau ésser vosaltres, els que donàreu la idea d'anar-hi, a Saint Blasien. -Creieu que no tinc gaire interès a anar-hi. Un lloc, al capdavall, petit i trist. Aquest Titisee és, ben segur, molt més bonic.
Paraula Del Dia
Altres Mirant