United States or Saint Kitts and Nevis ? Vote for the TOP Country of the Week !


No com ni en quina ocasió en Busqueta esdevingué el meu company. Era simpàtic, en Busqueta; sempre tan gosat, tan ponderatiu, amb aquella endimoniada fantasia que s'abrandava per un no-res, com una gatosa seca en contacte d'una cerilla encesa. A mi ell m'admirava perquè sabia matar les perdius a vol. De bell antuvi ja volgué conduir-me allí on, segons deia, realitzava veritables carnisseries.

I ens vam posar a conversar lleugerament, en veu no pas gaire alta, i en veu prou alta, tanmateix, perquè semblés que no escoltàvem. En Puigrafegut, amb la testa decantada, amb els braços atuïts, deia a Kate : -He de reconèixer que el crec ha estat de la meva lligacama. Heu's aquí la frescoreta.

Per a solemnitzar la festa, l'amo del poble ha fet tritllejar de valent, ensems que els armats feien gales i la cobla de Prunés sonava compassos endemoniats que els homes ballaven ells amb ells perquè les dones estaven quasi totes retirades. M'oblidava de dir que per disposició també del Cerdà, des del principi s'ha tret a la plaça un bot de vi, del que tothom tirava qui més podia.

¡Beneït sia el Senyor, que ha permés que ses criatures percibeixin, en aquesta trista vida, de tant en tant, alguna alenada del Paradís! Perquè l'amor que no est

De vegades la nostra imaginació ens enganya. Ens pensem que l'espectacle de coses alegres ens alegraria, correm a buscar-lo i el cor no'n vol. De vegades pensem que donant la veu al vent esclafaríem en cantars riallers, i el cor ens mostra engany, perquè només exhalem tonades tristes que semblen queixes d'un ànima apesarada.

-Vol que li parli clar, senyor oncle? féu en Ramon, interrompent-lo, com per a sostreure's a ses carícies. -Ja que em posa els dits a la boca, l'hi diré tot. No he seguit la carrera eclesiàstica perquè no he sentit la vocació i crec que cada u deu ésser allò a què ve destinat.

Hi ha coses que no es paguen amb diners. -Qualsevol que et sentís diria que sóc un home egoista, incapaç de compendre cap refinament social. -No s'erraria massa. -Sàpigues, Llucià, que no m'he casat perquè em facin la caricatura. En Llucià, de solter, duia sempre a sobre la clau del pis: una clau plana, finíssima. Al cap de dos mesos de casat la hi fou presa.

Entre mossèn Isidro, que, més retret cada dia, i no atrevint-se a ficar-se en lo que no el demanaven, se dedicava amb més assiduïtat que mai al compliment de ses obligacions i a pregar a Déu que retornés a la família la pau perduda; en Basi, que, encorralat a casa sens atrevir-se a posar els peus al poble, perquè sobre d'ell, tant o més que sobre son amo, requeia l'animositat dels terralloners, se manifestava sorrut i malhumorat, fent-se només que amb don Eudald, en qui procurava encara revifar l'esperit de resistència; la pobra Loreto, que no sabia donar-se compte de la situació, i el servei, completament decaigut i esmorteït; sols una persona, la Montserrat, se mantenia ferma i fins semblava créixer en mig de tantes contrarietats.

-Calla, tu veus els àngels? -va fer en Lluís. -No, ets àngels no es veuen, perque s'ombra se'ls menja -contest

Vamos: si no véns cauré malalta. Vés ben abrigat. Adiós. P. D.-Sobretot vina aviat. Adéu. Cuida't. Adiós. -D. Nos alegrem molt de què no tingueu novetat en mig dels desastres d'aqueix Barcelona. En aquest poblet no ens hi entenem, perquè estem com les sardines al barril. Molta pols, molta calor, mosquits, i sempre pensant en vosaltres: ai què faran, si estaran bons, si això, si allò.