United States or Turkmenistan ? Vote for the TOP Country of the Week !
MARIA Sí, però no'ls tindr
Un professor de dibuix, un home humil, que estava arregladet, sí, però que no podia satisfer de cap manera les seves ambicions.
Es buida la sala i es torna a omplir de nova gent, però que a qui no fos molt pràctic li semblaria la mateixa d'una hora abans.
-Llamp! ¡Si sospités que us ho reporto, m'estavellava! -Però m'ho pots xerrar a cau d'orella. -I què en traureu? ¡Malaguanyada quimera que podeu agafar-hi! -Ca, home! Jo tot m'ho prenc amb aire.
Recordo haver llegit una lamentació de Chateaubriand sobre aquesta amor irracional i fantasiosa dels antics llegidors, la qual, segons ell declara, l'havia cohibit fins al punt de no atrevir-se a modificar una mala disposició de comes, d'una frase. Això ja em sembla força exagerat; però, anem, aquesta amor és ben d'agrair per part dels autors, i les seves exigències bé mereixen algun respecte.
Però, notant que al vailet se li encomanava el sentiment, va fer un esforç, va tornar a riure, i va aconhortar-lo a còpia de cantúries. I cantant i rient, movent-se i treballant, va anar sentint-se cada dia el cor més embriac d'esperances i els ulls més rebecs al plor.
Però ja era massa fosc... la negror de les vessants s'amparava de la fondalada, el cel s'anava espessint i com més s'espessia, les copes dels plàtans més s'esbarrellaven... apagant-se, apagant-se lentament... I els passos s'anaven acostant...
Entre les grans esteses de blats i ordis a punt de segar que creuaven la carretera, el grandiós paraigua vermell amb que es guardava del sol el capellà, semblava una rosella colossal: la mare dels milions i milions que se'n veien vermellejar entre la rossor de les messes madures. Entre la fresca del riu, i el zum-zum dels borinots i avespes, i el fregadís de les espigues mogudes pel vent, l'oració de mossèn Esteve i el seu company semblava una remor més; pero una remor tan forta, que cuidava ofegar les que se sentien ça i enll
El seu pare afegia, sempre ferreny: -No ets bona per a res... Mal llamp! ¿Què t'han donat encantàries? Però ella igual que si no ho sentís, restava somniosa, mústiga, cercant sempre la soledat. Així que veia el seu pare fora i distreta l'àvia, s'enfilava cap al bosc o bé baixava al torrent per a capdellar i descabdellar a soles l'eterna cabòria que la perseguia.
Hauria volgut dir, així mateix, alguna galanteria a Súzel, però no li venia cap cosa al magí: era massa feliç.
Paraula Del Dia
Altres Mirant