1 - 4 des de 4
Era un aplec de pensaments, anotacions i reflexions de caràcter moral i íntim, una espècie de llibre de memòries, on el bon home hi estampava periòdicament ses impressions de caràcter més recollit, com si diguéssim la superabundància del seu cor.
Ha restat molt bé: sembla que dormi. De seguida els prenia per la mà, i, vulgues no vulgues, els conduïa davant del cadàver i els obligava a mirar-lo d'aprop. La mateixa senyora tractava, periòdicament, aconsolar En Llucià. -Fill meu, no t'ho prenguis així. Ell te l'ha donat: Ell te la pren.
No, no és pas el fred: és una mena de mort que passa per la terra obeint a un ritme anyal, per l'estil que passa periòdicament la son sobre els nostres ulls. El dia és lleig. La blavor dels llunys desapareix sota la boira. Els núvols projecten ombres erràtiques sobre els plans i les muntanyes.