United States or Myanmar ? Vote for the TOP Country of the Week !


-Bueno, doncs, tindré un gran gust... diu el senyor Pere. -Perquè jo... m'enten?... no vull escalfar cadires a casa i... de seguida ho vaig dir al seu noi. Si vostè va amb bon fi, faci venir a parlar al seu pare. -, senyor, doncs. -Vaya, vaya. -Vaya, vaya. I ningú sabia què dir altra vegada.

-Vaja- em diguí: -Pere, això no fa per tu: ¡ és massa de patent . Anem cap al carrer de la Canuda, que La Margarita potser podr

En Pere, al llevar-se aquell dia, li portava votada al Jaumet: all

Anem més endavant, i entre mil campanes cèlebres, que no cito perquè això fóra el cuento de mai acabar ens trobem amb les dels històrics sometents, fins que en el regnat de D. Pere del Punyalet ja sobreïx la Campana de la Unió , que, segons lletres d'impremta, va fer quasi tant soroll com la nostra Laia , sinó que, parlant francament, havem de dir que amb molta més honra.

En tant, a la placeta, fermada a l'acàcia, l'euga de Torre-guillera remugava son tou de palla, tot esquivant-se les mosques amb son aire indiferent... Aquell dia, en Pere i l'Antonet, a cavall de l'egua, varen sortir de Vilavella a sol ben post. Bon tros abans d'arribar a Sant Antoni de la Vall, era ja nit tancada. -Que far

De sobte: -Ah, però jo de tu... el que és el Jaumet no me la duria pas al molí... com hi ha Déu que no me la duria al molí!... En Pere no va contestar, anava molt capficat... sols va alçar-se d'espatlles...

De vegades en Pedreny s'encallava i es posava a bramar, amb una inconsolable melangia. Endebades l'estirava Fra Pedro pel ronsal, però Fra Pere tenia un estil de fer-li pessigolles a l'orella amb un brot de romaní, que de seguida conjurava l'encís de la indolència sentimental. De vegades Fra Pedro, en nits d'hivern, trucava sense èxit portes egoistes: pero hi anava Fra Pere, i, aclofant-se, passava la m

En Pere es va quedar tot sorprès...; no hi havia caigut ell en que tot el poble n'aniria ple!... -Diu que et va donar tant bell sufoc, la Pepeta... i canviant de to: -la mossa de casa ho contava a nit, al tornar-ne... La mossa!... va pensar en Pere. -és a dir que les noies en parlen!... És a dir que... llamp de llamp!... ni menys hi havia caigut ell en que al poble hi hagués mosses!...

-Doncs jo -va saltar en Xaneta -us en vull contar una, que em penso que no l'heu sentida mai; la de sa mare de Sant Pere. -Apa, doncs, siguem-hi! -vàrem fer en Lluís i jo, incorporant-nos.

Emprò ets atros condemnats, que ho veieren, se varen agafar ases cames de s'afortunada, i atros, i atros s'arraparen ases cames d'ets primers. N'hi havia una raimada!... I tots anaven seguint amunt!... amunt!... i ses bogues podrides ho aguantaven tot. Ningú no gosava a respirar. Ja es front de sa mare de Sant Pere arribava a sa finestra.