United States or Ecuador ? Vote for the TOP Country of the Week !


I de l'església de cloquer humil, punxegut i negre no se'n veu rastre. Els altars desfets, les sacres per terra, el cap barbut de sota l'orgue donava voltes dins la pica baptismal, la rella de Sant Isidre clavada en un banc, la clau de Sant Pere dalt d'un finestral, la custòdia de Sant Ramon sota una cadira trossejada, el cap de Sant Sebasti

Aquesta vegada en Pere ja va esclatar: es tomb

En acabat del sopar, Fra Pere adreç

En Pere s'hi conformà: així és que Tom li bad

I, a la barjaula de la muller d'en Pere, quan tenia la cotilla li mancaven les mitges, i quan tenia les mitges, el gipó i després les faldilles, el mocador del cap, les sabates... un mai acabar. I tornem-hi: «En Pere va a la plaça: en Pere va, i li compra, i encara no n'és llevada...»

De Penya-blanca a Vilavella ja era diferent; en Pere no hi passava penes, semblava que es sentís alleugerit de ses greus responsabilitats, i fins es dignava conversar amb l'Antonet, tot passejant la vista per aquells camps planers, on, com ones de la riuada del temps, cada any hi veia passar les alegries del blat, cobrint les tristeses dels rostolls.

D' aqueix combat en lo qual tants catalans feren il-lustres los noms seus, donchs en ell á mes de D. Lluis de Requessens segon capdill de la armada, que encativá los dos fills del xefe turch; de 'n Cardona, y de 'n Pere Roig que acabá de subjectar á la capitana moresca, segons diuhen las historias, hi va figurar també un tal Camisò, qui per sa propia va donar mort al famos Ali, generalíssim de la esquadra enemiga de la creu.

-Tela! digué en Pere, senyalant-la amb el braç estès... i torn

No eran prou á salvarla los esforsos dels seus fills, ni 'l del brau rey d' Aragó en Pere que vetllava la ratlla de França á fi de privar la reculada del excércit vingut de mes enllá del Pirineu. Cada dia minvavan los defenedors y creixia lo perill de esser assaltada y presa.

Era precís preparar-se, cristianitzar el cor, tan ple de món, tan descuidat de les coses d'ultratomba: era precís; però com?... Vaig pensar en Jesucrist, i em vingué a la memòria un pas de l'Evangeli, un pas, que sempre m'havia entendrit: aquell en què el diví mestre, caminant al suplici, adreça una mirada de queixa i d'amor a Sant Pere, que l'havia negat.