United States or Guinea-Bissau ? Vote for the TOP Country of the Week !
Fritz havia perdut la partida; Hâan tustant-li l'espatlla, digué, tot joiós: -En saps la prima, Kobus, en saps la prima! Només cal que una altra vegada vagis amb compte a no enfonsar el cel, per la banda de Landau. S'assegueren, aleshores, en mànegues de camisa, al volt de la tauleta rovellada. Es posaren a la tasca.
Sens dubte l'aire havia perdut la seva conductibilitat, i els sons s'hi ofegaven a curta distància. Una calima blanquinosa s'havia aterrat al cantó de llevant. Les muntanyes i roques hi ombrejaven al dedins. Allí tot semblava fum: un fum estacionat, immòbil.
Se conta de Cèsar que en una de ses incursions a les Gàl·lies, al passar per un llogarret perdut en un recó dels Alps, digué a un de sos oficials amb qui estava conversant de política de son temps: -Més m'estimaria ésser el primer aquí que el segon a Roma. Aquesta expressió té una equivalència exactíssima en nostre vell adagi que diu: «Val més ésser cap d'arengada que cua de pagell.»
Per fi passava una estremitud de revifament de llarg a llarg de la nau, i la nau s'alçava com un pit al qual torna el respir perdut, i... amunt, amunt... El ventarràs ens arreplegava, arborant-nos amb nova força: se diria que l'ascensió anés a convertir-se en un vol; i reeixíem arruixats, lleugers, botant per damunt de les encrestades aigües.
De dia no rumiava pas res més, i de nits hi somniava. La dèria de veure's amb els seus mateixos ulls, tal com era, tal com la veien els altres, la feia tornar pensívola i tristoia, com un que ha perdut quelcom i no sap trobar-ho. Tot ho feia d'esma i les coses li queien de les mans. La seva àvia li deia: -Què tens? Sembles enza...
Las seuas despullas quedaren molts anys perdudas als bons desitjos dels faels que li duyan vocaciò fins que lo bisbe Frondoino, sabent que havian sigut amagadas á Santa Maria del Mar, feu que las busquessen y buscá ell mateix per tots los recons del temple. Pero tot fou travall perdut: aixó era l' any 878.
Quan no ens hem perdut fins ara, vaig pensar ¿què ha de venir, que ens tombi? Lo únic que em donava ànsia era la nit; però, en fi, la Santa Rita era valenta i el timoner entès: què molt seria!... Un cop lluny de terra, viràrem en popa i s'arm
No vull dir que el meu oncle mai no es llevés d'hora, però sempre n'hi passava alguna a darrera hora. La primera cosa que feia, un cop desdejunat, era perdre el seu diari. Nosaltres coneixiem sempre que l'oncle Podger havia perdut quelcom per l'expressió d'estranyesa indignada gue tenia per tot, en general, en aitals ocasions. Mal no se li acudí dir-se a si mateix: «-Sóc un home descuidat.
Arrossegant-nos per terra durant mitja hora, en vàrem trobar setze. Ell deia que sentiria que se n'hagués perdut cap; car, d'haver-se'n perdut cap, això faria una gran diferència a la màquina. «-En desfer una màquina- afegí -s'ha de tenir gran cura de no perdre cap d'aqueixes boletes.» I explic
En Jeroni es veié perdut. Per massís i ferreny que fos, no podia suportar les catorze arrobes de carnassa, que li estampien la pedra taulera contra el pit i l'endernegaven. Les costelles se li vinclaven cruixint, les sofrages se li cloïen, perdia l'alè; i el murri de l'hosteler, comprenent els aventatges del seu pes, se n'aprofitava tant com podia arronçant les cames i sacsejant.
Paraula Del Dia