United States or British Virgin Islands ? Vote for the TOP Country of the Week !


Una desgracia? TÚBAL Ha perdut una nau que retornava de Trípoli. SHYLOCK Gracies a Déu siguin dades, bon Déu, gracies! Ja es ben veritat? Ja es ben veritat? TÚBAL Jo he parlat ab uns mariners lliurats del naufragi. SHYLOCK Te dóno les gracies, bon Túbal!... Es una bona nova; , bona nova! ! ! Y aont això? A Gènova?

-I si fondegéssim aquí? -Estem a recés. Emprò... mireu, una de dues: o ve temporal o no en ve. Si no en ve, aquí haureu perdut es temps vanament; i si en ve, s'onatge es rebatr

Al moliner, l'idea que ell havia perdut la consideració guanyada amb vuit anys d'una vida exemplar, el retenia a casa com a presoner voluntari. La Teresa es sentia culpable. Sentia que la idea del beure li rebotia contra les parets del crani, com un papau tancat que volgués fugir, però no trobava l'escletxa.

Sant Martí, com á bisbe qu' era del terme hont s' aixecava la ciutat, no podia transigir ab semblant escarni á la lley de Crist y tractá ab sermons y conversas de fer desapareixe l' arbre; pero tot fou travall perdut. Ja desesperava de lograr son propósit, quan un dia se li presentaren uns quants gentils y li digueren: ¿Voléu que desaparesca l' alzina que tenim consagrada á un de nostres Deus?

L'Andreu va fer un moviment com si li piqués una vespa, obrí els ulls, obrí la boca, va donar una llambregada a la seva dona que tenia el ulls baixos i plorosos i se sentí defallit. Els ulls de la Tecla no es movien, no l'emparaven i es veia perdut. Es féu un silenci aclaparant. Sols se sentia la remor del bressol que la Tecla movia amb el peu.

Harris ens contava una anècdota de la seva mare, i ni per tot un imperi no hauríem perdut una paraula. Del vapor sortí aleshores una darrera xiulada. Fou un xiulet desesperat: com si la caldera estingués a punt de rebentar-se. Fent màquina enrera, el vapor espeternegava, fent giravoltes i reculant.

En Salvador Puntí, que sempre seu al costat de don Gaspar, es troba, aquella nit, constipadíssim: resta a la seva cambra, perdut entre les mantes i ensumant vapor d'eucaliptus. En Melrosada est

-Que ès cas, de regatejar, hereu Escampa de Mas Perdut! exclam

Al cap d'una hora el foc es va ensopir, i com succeeix en aquests casos, la flama, reviscolant-se de tant en tant, batia la pared amb les seves roges alasses i afadigava les meves parpelles. Perdut en una vaga somnolència, vaig obrir una mica els ulls, per a veure d'on provenien aquelles alternatives de claredat i de fosca. M'esperava la més estranya sorpresa.

Perquè en Jeroni podia ésser certament un descregut i un cridaner i un renegaire, però les estimava de cor aquelles dones: eren els seus altars, eren les santes, que pregaven per ell, i s'estimava més la virtut llur que tots els interessos del món i que la sang de les venes. I ja no hi creia! N'havia perdut l'il·lusió. Però per què pensar-hi, si ja estava decidit a no veure-les mai més?