United States or Burkina Faso ? Vote for the TOP Country of the Week !


-Això és el que he esbrinat, Huck. Em penso que aquest és el Número 2 que empaitem. -Em penso que l'és, Tom. I, ara, què farem? -Deixeu-me pensar.

-Quan el senyor Kobus voldrà- respongué la feixuga muller, tot asseient-se. -A la vostra salut, fills meus! digué Christel. -Jo, penso que tantost el fenc sigui entrat...

Però... muixoni!... Em penso que Joe l'Indi ha deixat amics al seu darrera, i no vull que m'amarguin la vida i em juguin males passades. Si no hagués estat per mi, seria a Texas, ara, d'allò més . Aleshores Huck digué tota la seva aventura, en confidència, a Tom, el qual fins a aquell moment només havia sentit la part que en sabia el gal·lès.

-És que jo ho he rumiat molt aixó... i penso que una hora o altra hi ha d'haver... alguna cosa... així... vaja: una altra cosa, vatua el món!... El vell vent

-Molt - va dir -Potser ; però em sembla que ens les tindrem que veure amb muntanyes esquerpes, i em penso que ens caldran bons frens. -Ens caldr

Deu minuts després, tot pensant, al vagó, sobre l'assumpte, vaig adonar-me que havia convingut amb el mosso que fóra millor enviar la bicicleta per Immendingen i que la facturés així; però havia oblidat de donar les instruccions perquè sortís d'allí. Si jo fos home de tornar gaire sobre les coses, a hores d'ara estaria turmentant-me considerant que la bicicleta ha d'ésser encara a Immendingen; però sóc d'opinió que és bona filosofia fer per manera de veure les coses per llur part favorable. Penso que el mosso d'estació devia esmenar la meva omissió, o potser que devia anar a parar a mans del meu pais

»La germana gran digué que temia que no portaven els vestits adients per a la feina. »-Oh, aniran prou , digué ell, tot xiroi; -arremangueu-vos-els. »I els hi féu fer. Els hi digué que tot allò era la meitat de la gràcia en un picnic. Elles digueren que era molt interessant. »Ara que ho penso amb calma, era aquell jove tan obtús com ens pensàvem? O potser... no, impossible!

Després diguéreu que jo no era dolent, que només era atarantat i tabalot, i que jo no tenia més responsabilitat que... que... em penso que vau dir un cavallet o alguna cosa per l'istil. -I així fou! ! Senyor, Déu meu! Endavant Tom! -I després començàreu de plorar. -Oi, oi. No era la primera vegada, però. I després...

SIR ANDREU Oh! perquè no voleu: aquí teniu la . MARIA Cada hu, senyor, pot pensar com li sembli; jo penso que podrieu posar la m

-Tom, no hi havia pensat, en això, però és veritat: és una sort, per a nosaltres, aquesta creu. Penso que hem de trescar cap allí i percaçar la caixa.