United States or San Marino ? Vote for the TOP Country of the Week !


Com redimontri s'havia embarcat amb aquella carcassa? -Bah! -pensava- deu ésser un compromís. Som al ball i hem de ballar. -I volta que volta que voltaràs. Estava cansadíssim, l'alè li xiulava en la gargamella i una suor freda li regalava per les parpelles i pel nas. El colze de la balladora se li clava al costat dret. No s'acabaria mai, aquell vals? Ah! beneïda sigui la claror del dia!

Al cap de mitja hora, tot somiejant d'aquesta manera, havia recorregut el senderó del Finckmach, i passava darrera els femers de Postthal per entrar dins la vila. -Què em dirà, la vella Katel? pensava. -Començar

Mes... altra volta m'adono, al contemplar aquells enlairats reclams, de que la immensa agulla, serena i majestuosa, presidia des de les altures l'agitació de luxes i fantasies mundanals. -No et podràs perdre- pensava jo. -Estàs condemnat a tenir per guia aquesta aresta...

-Que Hâan, Schoultz i el vell David riguin tan com voldran- pensava; -jo me'n vaig tranquilament cap all

-Filla, tot cremat. Havia fet un platillo amb escalunyes que a ell li agrada molt, i pensava ho deixaràs que es vagi bevent el suc i hi aniràs afegint aigua: m'he distret una mica parlant amb vostè i res: en un credo... ¡tot cremat, que no es pot aprofitar! Ho donaré a un pobre. -Ai, ara m'hi fa pensar, que tinc de posar cigrons en remull i no se em fes tard: deixim anar a dintre. -Vagi, vagi.

Jo no pas explicar-los aquells encants i, en intentar-ho, tal vegada fantasiejo sense to ni so. El cert és que m'hi embadalia i que pensava: «No, aquests ocells no són pas mústics i deslluïts com els que solem veure dintre les gàbies de les cases. Deuen fer com les maduixes, que l'endem

George: El porc i el card . Per què ho pregunteu? Harris: -No és pas el mateix nom? George: -Què voleu dir? Harris: -Tanmateix és ben curiós. Una aventura ben semblant va esdevenir al meu pare en un cert hostal. Li havia sentit contar qui sap les vegades, i pensava si les dues aventures haurien passat en el mateix lloc.

Llavors el nostre mosso ens digué que el nostre tren devia ésser al primer pis i que pensava conèixer-lo. Muntàrem al primer pis i vàrem trobar un maquinista, al qual preguntàrem: -Va a Kingston? I el maquinista ens respongué: -No puc afirmar-ho, però hi ha grans probabilitats que hi vagi.

Hom no pensava en res, quan un hongarès va entrar, nus els peus dins les sabates foradades. Tremolava, i es pos

No hi feia res, que topés amb dificultats terribles; no l'esverava el ridícul ni la por d'un fracàs: ella estava seguríssima que complia amb el seu deure. Vet aquí per què aquella nit la nostra adorable Paulina rumiava i pensava i estava una mica intranquila. S'havia donat el primer pas: el decisiu, potser. Ella estava seguríssima que Isabel no hi venia malament.