United States or Montserrat ? Vote for the TOP Country of the Week !
-Jo he arribat a pensar si seria cosa de miracle, de prodigi, poder sobrenatural... Sabeu? -Sí, sí... Amb tot i lo vibrant de la sonata, semblava que a Obdúlia aquell motiu de la poetessa improvisada, de la germana inspirada, no la interessava prou.
Un senyor grassó que hi havia al seu davant, potser reparant-li la mirada vaga, li digué: -Vol que berenem plegats? El parent d'En Pepaito va fer el cor fort. -No et donis- va pensar. -Arribem a Barcelona a les set, i per unes quantes hores, no val la pena de fer el golafre. -Gràcies, li va dir. -Pateixo de l'estómac. El senyor grassó es va inclinar.
Murris! ¡Ara sí que som perduts! ¡Fugiran amb es bot i ens deixen aquí! No volen noses! Murris! ¡Al mencos no ens haguessin lligat! -No, no! vaig replicar. ¡Lluny de nosaltres, aqueix dubte monstruós! ¿Encara no som prou infeliços? Pensar això ès una infàmia més negra que aquesta nit d'horrors.
-Vull fer un passeig tot sol... vull pensar moltes coses- va dir al brancal de la porta i s'an
Amb tot, com li passava sempre que tenia a prop algun perill, va semblar que flairés el que l'amenaçava, i es va aturar en sec, girant arreu la vista i eixamplant els narius, com perdiguer a la saga d'un rastre. -Qui hi ha, ací? Ningú va respondre. Només va sentir al seu davant una remor somorta, semblant a la d'un animal que s'entafora entre les mates. -Una serpota o un llagardaix- va pensar.
-Les ordenances no diuen si el grup és format de família- vaig replicar-li: -només parla de grup o colla. Per la meva part (tot i no volent molestar-vos) jo penso que formeu grup. Manca saber què en pensar
Era meravellós de veure aquestes coses i això us feia pensar qui-sap-lo. Més enll
Qualsevol que ho sàpiga, pot pensar que em tens sotmesa a una mena d'espionatge. -No, dona, no. Tens la mania de donar significances extremes a qualsevol cosa. -Ser
Però ella me va fer un paper tot fred. No em va respondre sinó: «-Veurem... si per cas...» Que jo, amb el meu gènit, que no m'agrada veure patir un pardal, l'hauria agafada, que no sé què li hauria fet. Però no em toca ni de prop ni de lluny, i vaig pensar: «-Ja t'he dit lo que devia: ara, per tu faràs.»
La Lluna no em digué res més: la seva visita fou molt, massa curta, aquesta nit; però jo vaig pensar en l'anciana del carreró mesquí.
Paraula Del Dia
Altres Mirant