United States or Aruba ? Vote for the TOP Country of the Week !


L'acord de Harris i jo fou que George havia tingut una bona pensada, i vàrem dir-ho amb una certa entonació, exterioritzant la nostra sorpresa de veure George amb seny. L'únic de nosaltres que no es mostr

-Mira, no me'n parlis, del metge: ja em sofregida. Fa més de tres setmanes que llenço les receptes a les escombraries. És un toca- sardanes: no sap per quines mars navega. Ramonet, Ramonet, quina paret toques!... uix!... Ara surt amb que el mal gam de la noia ve de les borratxeres del seu pare i dels seus avis. ¿Oi, quina pensada? Jo bec i tu et mareges. ¿Vol-se'n anar al... Déu me contingui!... I mentrestant la Jacobè se'm va morint, se'm va assecant com els pàmpols de la parra, emmalaltint-se més i més a cada glop de medicina que pren. ¡Al diable, les potingues!... No, aquest mal no ès dels que es poden guarir de m

No quantes de vegades ens abraçàrem, tot saltant i rient i follejant. Un cop tornats a la vora del foc, que abrandàrem amb la millor feixina, que restava, vaig felicitar entusiàsticament en Xaneta. -Ets el millor cap de tots tres -li vaig dir. Has tingut una pensada digna d'un gran general. Si no se t'hagués acudit, estàvem ben perduts.

Fins potser li havien portat la sort; perquè, si tothom li hagués fet bona rebuda, mai se li hauria acudit la pensada de refugiar-se a la torre, i encara menys la de conrear les terres de l'entorn: els únics camins que se li haurien presentat oberts haurien estat el d'anar a jornal o el de llogar-se de mosso a qualsevol casa on li haguessin volgut fer la vida.

Un hom diria que teniu la pensada de fer-hi cap. -Ja podria ser. Vaig eixir; i ell, avançant cap al llindar de la taverna, va cridar-me, amb un to sorneguer: -Ei! Escolteu! Abans d'anar-vos-en a Mulhausen, rumieu: ¿no em deuríeu pas alguna altra cosa?

Fins aleshores no se li havia acudit la pensada que, obrant i tot en justa defensa, podia perdre's per tota la vida; però ara, que començava a creure en aquell perill, naixia en ell una gran temor de si mateix, que li donava esgarrifances, presentant-li a cada punt la imatge del presidi com la d'un monstre disposat a engolir-lo de bell nou. -No, això no: de cap manera!...

-És filla de Roses, però sang de pare. -Noa de bona nissaga! ¿De qui s'ha recordat, en es seus trebais, sinó de sa Santa Mare des blanencs? Oh, quina bona pensada! ¡Salut, noa de Roses! ¡Predica, predica, sa devoció des Vilar! -Glòria a sa Verge des Vilar! -Visca sa gent de sa Santa Rita! Les mares aixecaven en l'aire llurs infantons. -Mireu, carets, mireu, quin acte de fe!