United States or Myanmar ? Vote for the TOP Country of the Week !
L'únic que es tombava de boca terrosa era en Retort, que no s'interessava pel mar, pel cel ni per les noies, i que sens dubte d'aquella manera trobava més bon jaient per a l'ensacada d'ossos que portava dintre la pell. De seguida les dones se posaven a articulejar elles amb elles. No podien pas aguantar més temps al pap l'arreplec de notícies que havien estat remugant durant el dia.
En mig d'aquest hi descollava el Cerdà, amb sou aire petulant, vestit de gorra de pell, gec pelut, calces amples i la manta ratllada, caient-li a grans plecs del muscle esquerre. Duia a l'espatlla una tercerola. En Montbrió no abandon
-Guim si et descuides! No t'espantis!... no ploris!... -Quan veig que s'afrontis cap a jo!... li esbocino l'arma al cap i l'hai estemonit!... ¡Com me garbava la cama!... Em tenive més fort!... És un dels óssos més rascos que só vist! -És que ara permuten. ¡El pèl que ara puja és el bo! Dura fins a l'hivern. S'han de matar a la tardor; ara a l'estiu, la pell no té tanta estima.
Llavors, els braços creuats sobre el pit, a ulls clucs, va corre camp endins, va sentir en sa pell les flonjes carícies de les flors i en una frisança deliciosa, obrí els braços i es deix
No he conegut mai cap salvatgina en qui la llei d'adaptació al medi s'hagués complert tan absolutament com amb en Carxofa. La seva pell resseca i torrada, el seu vestit de vellut descolorit, la fusta dels rems i de la barcota, i el fang del seu calçat, eren d'un mateix to indefinible de cosa calcigada pel sol i destenyida per l'aigua.
Hauria hagut de pensar en aquest recambró. Què hi féieu, aquí dins? -Res. -Res! Mireu-vos les mans i mireu-vos la boca. Què és, aquesta brutor? -No ho sé, tia. -Bé, jo sí, que ho sé. És melmelada: vet aquí el que és. Us he dit quaranta vegades que si no deixàveu la melmelada tranquila us llevaria la pell. Deu-me aquell fuet. El fuet fou brandat per l'aire. El perill era desesperat. -Ui!
Va suar i va patir, sempre amb aquella dolça rialleta i aquella santa paciència que el caracteritzaven. Als nens els divertia l'indumentària estival d'en Melrosada: uns pantalons de color canari i unes sabates de pell de foca, amb aquella americaneta grisa que ja li coneixien, i una mena de jipijapa falsificat per a guardar-se del sol.
És un fet provat que la noia alemanya pot enamorar-se d'una cara tallada, a ganivetades, que dóna la sensació d'haver estat feta amb materials desiguals que mai no es podran ajustar: el que no pot compendre's és que trobi atracció en una pell inflada i coberta de corfes de mal, i en una corba de la felicitat tan sortint que amenaça desnivellar tota l'estructura.
De sobte li va córrer entre carn i pell una onada de glaç: la Malena era ja a poques passes i s'acostava sense temença, espantant la basarda amb un lleu cantusseig. D'enç
En sa cara, eixuta de vianda, s'hi marcaven tant els ossos, que un anatòmic hauria pogut catalogar-los sens pena; mes, a part d'això, com sa pell era d'un rosat sanitós, feia de molt bon veure, i l'òval estirat de sa cara acusava una certa distinció, visible particularment en son front espaiós, en son nas, lleugerament aguilenc, i en sa ben perfilada boca.
Paraula Del Dia
Altres Mirant