United States or Indonesia ? Vote for the TOP Country of the Week !
Home de bona salut i millor voluntat, el mateix servia per a proveir de caça la taula dels senyors, que per a ajudar al Rector de Vall de Pedres en son ministeri, sobretot en dies de novenaris, missions i altres actes consemblants.
Tota la vida m'he escarrassat, he lluitat... per tu, Marianna!... perquè les meves suades eren seda sobre el teu cos, pedres fines en les teves arracades... Un flam d'alegria sortit dels teus ulls m'ho pagava tot. ¿Què se li'n dóna, a la vella atzavara, de deixugar-se fins a morir, si el seu lluc se n'aprofita i treu una floreta més?... Morir! No hi pensava. Avant!
I sobretot, quant bé de Déu! Quina collita de bons pomets! Allò sí que era un sarau que valia deu pedres! Ai Déu meu! Totes eren hermoses!
Les pedres no oïren la contesta, ni l'oí l'aire que els rodejava. Mes en Ramon la sentí ben clara: «Sí, bé ho vull!».
Però els Macrons, armats d'escuts de vímet i llances, revestits de túniques de clin, s'havien arrenglerat a l'altra banda del gual. S'encoratjaven entre ells i tiraven pedres al riu: però no arribaven ni ferien a ningú. Llavors un peltaste, que deia haver estat esclau a Atenes, es presenta a Xenofont, dient que sabia la llengua d'aquella gent.
Vàries vegades fou retret el senyor Rector de Vall de Pedres, i una d'elles, com manifestés el jove propòsits de passar els vuit dies a la Rectoria, en Pascal digué de sobte: -Vuit dies? No els hi estar
I encara em tindré per ben ditxosa si a tal preu puc comprar nostra llibertat i fugir lluny, ben lluny de Serra-Bruna. A trenc d'alba, el poble de Vall de Pedres apareixia embolcallat d'aquella boirina tènue, visible sols de lluny, que en matinades de calma se forma entorn dels conglomerats de la vida humana.
Alhora s'afua una pluja de trets, javalines, fletxes, bales de fona, i sobretot pedres llançades a mà: i n'hi havia que fins tiraven foc.
Quasi al mateix instant la canya es vinclà, assorollant les pedres que l'estrebaven, i el xaval va precipitar-se a empunyar-la. Havia fet sort: duia un peixàs. I es coneixia que la víctima estava ben clavada. Segurament s'hauria empassat l'ham fins al ventrell. Millor! Així no es desenganxaria. Amb tal que no ho rompés tot...
Aquells senzills pagesos alçaren les orelles, igual que el noi agobiat per la reprensió del mestre al sentir les primeres paraules que li profetisen el perdó, mitjançant l'esmena. -Veïns de Vall de Pedres: escolteu-me! crid
Paraula Del Dia
Altres Mirant