United States or Belarus ? Vote for the TOP Country of the Week !
Sempre que ell feia referència als bancs de vellut, als miralls, als nombrosos calendaris que esmaltaven les parets i que donaven magnificència a son cafè estat, sortien a relluir les meravelles de la Mare-Balena. ¿Què eren els encoixinats, què els miralls, què els calendaris, comparat amb els llongants i les llagostes que corrien per aquelles roques, amb les molses de tots colors que encatifaven la Cova Petita, amb les pedres, com de vidre volador, que penjaven del sostre, i, sobretot, amb la Serena, aquella Serena esparveradora que, per anys, havien vista tal i tal avi de la vila i que era una mena d'escorpra grossa, grossa com el campanar, amb els ulls de guspires, les ganyes vermelles com coral i les escates de plata: aquella Serena que d'un revés de cua girava els llaguts com si fossen cloves de nou, i se n'enduia els homes a sota aigua, on, si no li donaven cent unces d'or o el fill més petit que tenien, els encantava, fent-los tornar, per sempre més, botes marines o mates d'alguer?... I doncs, què es pensava el presumit? ¡No hi havia res al món, ni a Barcelona, com la Mare-Balena!...
Així també l'infeliç poble de Vall de Pedres devia seguir encara son calvari.
Un sac ple... no! no!... dos sacs plens de ducats, de ducats dobles, a mi robats per la meva filla! Y de joies!... Dues pedres, dues precioses y riques pedres robades per la meva filla... Justicia! Que's trobi la filla! Ella té les pedres y els ducats! SALARINO Y ja totes les criatures de Venecia el segueixen cridant: Ohé! sa filla, ses pedres, sos ducats!
Deixa't d'arreplegar pedres, que no han de servir de res i... apa! tornem al nostre cau.
Sola, en la blavor del cel, la campana sent els corcs que s'entaforen per la fusta revellida i veu les rels que furguen entre les pedres del campanar i una aranya aixoplugada en sa foscor va teixint, teixint fent vida retirada. La cadena de la campana, com una corda de vaixell trencada pel temperi, branda en l'aire fora del cloquer, amb l'oreig que desperta les flors cada matí.
Totes les pedres que entrebancaven el curs de l'aigua, les recollien curosament i se les emportaven a carretades. Les riberes les recobrien amb rajola i ciment. Els arbres que s'inclinaven a llur vora, les parres i plantes afiladisses, les arrencaven o podaven. Una mica més avant vaig veure com allí era l'obra acabada: la vall, com devia ésser segons el pensament alemany.
Hi havia en un llogarret un pobre minyó, mancat de la cosa més preciosa que ha estat donada als homes, això és, el seny. Com que de seny no en tenia gens, gens, no feia mal a ningú. Vivia tot sol en una pobra cabana, collia herbes, sabia oracions singulars, i triava pedres. Era dòcil i senzill, i sempre queia en els paranys que li amanien els cruels graciosos del llogarret.
Sóc ple de bells i nobles pensaments que em produeixen un efecte sanitós i dels quals voldria servar la impressió. ¿Què veniu a parlotejar, ací, i per què em feu perdre l'oremus, en fer-me voleiar les meves millors idees amb la vostra estúpida proposició de pedres mortuòries? Deixeu-me en pau, us torno a dir, i vegeu de trobar qui us enterri a poc preu, que jo pagaré la meitat del que costi.
Mossèn Joan de Montbrió, rector de Vall de Pedres, per aquells temps caminava ja en la sexta desena de la vida. Era el mitj
Les sèpies escopien tinta i els rogerons feien fressa entre les algues arrencades del fons i les pedres que havien seguit. En Janet omplia els coves de peix morent i en Perot en curullava sa gorra. Dos bailets peu descalços agafaven els que restaven entre les malles per a escar. La cridòria i les rialles s'alçaven triomfants.
Paraula Del Dia
Altres Mirant