United States or Chad ? Vote for the TOP Country of the Week !


I l'Andreu els seguia, caminant penosament pel doll de roja frescor que brollava da les aletes de la rella, a banda i banda del solc... seguia aspirant la bafarada xardorosa de la terra... el front amarat de suor, sota el sol que estabellava... seguia aferrat a l'arada, com fent una sola peça, amunt i avall del camp... El començar a llaurar, el record de la mossa surava encara pel seu cervell;.. voleiava pels seus ulls, fixos a terra... però el solc no anava prou dret... semblava que la terra el volgués tot per ella... poc a poc el vailet ja gairebé no pensava... I al tombar, a la punta del camp, veia all

-Cap a la peça, Tanu? -Què s'ha de fer! -Fa bo de veure la cullita... és bona, és bona!... - que hu é! -I la Roser que fa? -Va fent.. Adeu... adeu! i el pare de la Roser s'esmunyia tot seguit, amb la bota penjada i l'aixadó al muscle. Les dones mai no van poder escometre la mare de la Roser.

Els demés eren quatre individus i un cabo de la Guàrdia Rural, cos de flamant creació, espècie de llaminadura amb què el darrer govern d'Isabel volgué engalipar els pagesos quan sentia que el terreno començava ja a mancar-li sota els peus... Aquests representarien el dret de la força; i uns i altres eren els encarregats de traure-li del foc, al bo de don Eudald, les castanyes que els terralloners del poble, aixecats en creuada, en tal dia com avui, Sant Antoni de juny, de temps immemorial senyalat per a pujar les ramades a la muntanya volien disputar-li, enc que fos a queixalades, com deia son capitost el Cerdà, l'altra bona peça que oficiava de redemptor dels infeliços, als quals feia bestretes al mòdic interès mensual d'un ralet per duro.

Color, llum, vida, tot hi era en davassall en aquell recó de món. Sols hi mancava l'artista que fixés aquelles notes i el poeta que cantés aquelles belleses: i això hi arribava tot d'una peça amb en Montbrió. De públic per a gaudir-les, no en mancava pas.

La tia Paulina esguarda el fragment d'indumentària interior amb un esglai progressiu. ¿Com, ella, tan observadora, no se'n havia adonat abans, d'aquell detallet imperdonable? ¿Com, en Melrosada, volia empendre l'arriscada prova d'enamorar la Isabel sense fer-se càrrec de la impropietat d'aquella peça arcaica?

Comprengueren que en Quimet tenia una mala peça al teler, com se sol dir. Compadits, intentaren endur-se-l'en a casa del seu germà. -Què vols, del poble? li digueren els traginers rodejant-lo afectuosos. -Pas res. Aneu-vos-en, si teniu pressa. -Qui es cuidar

El cotxer: -I tal, si ho és, senyor! I, després d'un diàleg amb son xop, afegí: ¿No hi eren, vostès, allí, quan fou pescada aquesta peça? -No- diguérem nosaltres. -Som forasters. -Allí havien d'ésser, doncs! Aviat far

-S'ho sap: perquè diu que no l'he tractat com es mereixia. -I vostè què en pensa, d'això que ell li ha dit? -Què vol que li digui, pobra de mi? Sinó que, a vegades, un hom peca per ignorància i sembla que faci lo que mai ha pensat fer. Si l'he agraviat, haur

Si reparava de lluny alguna bella peça, tot seguit cridava a Katel i li deia: ¿Veus, all

Mentre esperava, el bon oncle Podger, dansant amb un peu sobre l'altre, trepitjava a tothom, cridant: ¿No hi ha, a casa, ningú que sàpiga on és la meva americana? En tota ma vida no he conegut un ramat com aquest, tant a la desbandada: paraula. ¡Vet aquí que sou sis, i entre tants no podeu trobar una peça de roba que m'he tret no fa encara cinc minuts! El dimoni que!...