United States or Serbia ? Vote for the TOP Country of the Week !


No porto ni declaració de guerra ni reclamació d'homenatge: vinc ab l'olivera a la ; totes mes paraules són de pau. OLIVIA Malgrat això el preambol ha estat ferm. Qui sou? Què desitjeu? VIOLA Això és un jòc d'escena, que jo he afegit al meu paper. Qui soc y lo que vull, són coses tant delicades com una virginitat; paraula sacratíssima per vostra orella, profana per qualsevulga altra.

Gràcies al buf poderós de la seva dona, els esperits el deixaren en pau; aleshores l'obrer gegantí començ

-Prou, prou! va saltar, interrompent-lo, el pare. Ja vos esllavisseu, Pau: val més que digueu «culleres». Però lo millor ser

La bona il·lusió és figurar-se habitant d'una illa deserta, inconeguda.. Cap veu contorbadora enlloc... una pau completa... silenci... una dolça remor de fullareda...

Els sardinalers encara no plegaven pas les llurs, però ja no els servien més que d'una petita ajuda i es veien obligats a vogar. Anaven a prima i passaven pel nostre costat, saludats a crits per en Pau Ternal i en Miquelet Cadernera, que s'eren abocats a la borda. -Adéu-siau i bona sort! -Sa sardina corre cap a garbí! ¡N'ajareu a coves, però pareu ment en ses roasses!

Molts cops, ni adormit reposava, puix que la seva testa, bullent del gavadal de cabòries que l'omplien, començava a portar-lo pels viaranys del somni, presentant-li un benvenir rialler, una existència de pau i d'amor, una vida de treball honrat. I així com de dies, enfebrat per la tasca, no tenia temps de pensar en els seus amors, de nit no deixava mai de sentir-se'n la testa plena.

Sinó que en Pau ès un delicat d'en Tendre, i per res carina que ni un gos quan li escapcen sa cua.

-Maria Santíssima! No digueu això! no crideu el mal temps! -No el crido pas. I em sembla que si es Mestre de dalt modos... -I ara, Pau!

L'acompanyaven en Jaume Pòbul, Jutge de Pau, portador del document possessori, qui devia representar la força del dret en aquella jornada.

Encara abans, s'és mester que trobem i vegem Sant Pau ermità, servent de Déu i home espiritual, el qual setanta anys fa que mora en aquesta illa, per fer penitència, i no ha menjat res cuit al foc de quaranta anys ençà, ni ha portat vestidura sobre son cos. A saber haveu, que els trenta primers anys fou meravellosament nodrit per un peix de la mar, que el Senyor cada tres jorns li trametia.