United States or Indonesia ? Vote for the TOP Country of the Week !
Eren a vegades tant graciosos aqueixos incidents! No es diria sinó que l'atzar és ple d'intencions malignes, d'allò més xalades. I quins tips de riure i de córrer quan algun d'aquells senyors, afavorits contra voler per alguna sort del joc, passava de la més pacífica neutralitat a una ardor bèl·lica desenfrenada i ens perseguia amb el bastó en l'aire carrers enllà!
El pobre minyó estava desconsolat; es feia retret de la seva exclamació involuntària: -Comte de Nideck, què feu? I s'arrencava els cabells de desesperació. Vaig anar-me'n tot sol cap a la torre d'Huc, havent tingut amb prou feines el temps de pendre algun aliment; no en passava fretura. Un bon foc brillava a la llar.
-Que ets geniüt, noi! ¡Que et creus que dormo! tot ho sé! ahir vas perdre tres duros!... I l'Andreu passava les hores a la taverna i els diners se li fonien de les mans com l'aigua que cau damunt la sorra. La dèria de rescabalar els diners perduts i la visió dels seus companys gallòfols de mena, li havien tret tot el delit de feinejar.
I, en efecte, quasi no passava dia que no tingués proposicions de negocis brillants, d'adquirir anells d'or i pedres precioses per quatre quartos, de canviar bitllets de Banc per or amb un cinquanta per cent de benefici, de fer una obra benèfica acompanyant a un inglès que, rebuda la comanda d'entregar mig milió de rals a l'Hospital, no sabia, pobret!, com fer-s'ho.
Les nits les passava d'un son, estiradeta i quietona en son llitet de monja, blanc com un lliri, sens que un surt li fes res saltar els membres ni un escatx de visió misteriosa creués per ella la foscor compacta.
Llavors, la basarda creixia i els sobtaments esglaiadors sorgien; ara, una pedreta que cau, ara, una alenada de vent més forta o un estel que fuig i es perd rera un tossal; en tot, la sensibilitat d'En Joanín veia el senyal fatídic de l'ós que escometia el seu ramat; i passava la nit amb la majestat d'una regina, i s'avergonyia de restar com un espantaocells davant de tot un poble.
I, per lo que toca a les rondalles populars, les arreglava de manera que llur acció passava gairebé sempre a la nostra encontrada i molts de llurs personatges eren fills de cases conegudes del nostre poble.
Aquell dia, a l'obrir la porta del carrer, va sobtar a la Madrona la xafagor que es sentia... No passava ni un alè d'aire, all
Quan el minyó que no tenia seny passava davant elles, per atzar, elles, amb una bona rialla fresca de dones endreçades, treballadores i xafarderes, li deien: -Que aniràs a la guerra, tanmateix? Ell somreia: -Això, pensava, deu ésser una banda on elles berenen.
Tom començà, vacil·lant a la primeria; però, a mesura que el tema l'anava encalentint, ses paraules brollaven amb creixent facilitat. Als pocs moments va aturar-se tot renou, fora de la seva veu. Tothom el mirava de fit a fit; l'auditori, bocabadat i amb l'alè contingut, estava suspès de les seves paraules, oblidant-se del temps que passava, arrabassat per la tètrica fascinació de la història. La tensió imposada a l'emoció continguda arrib
Paraula Del Dia
Altres Mirant