United States or Côte d'Ivoire ? Vote for the TOP Country of the Week !


Jo era aleshores a Liverpool i el meu amic va pregar-me de fer-li la mercè de dur-los a Londres, car ell no pensava retornar a casa seva abans d'un parell de dies i dubtava que es poguessin conservar passat cert temps. -De bon grat! li vaig respondre. Vaig a recollir els formatges, i me'ls emporto en un cotxe de plaça.

Amb prou feines puc recordar-me de res. Joe, mai no m'havia passat pel magí; per la meva ànima i la meva honor que mai no m'hi havia passat, Joe. Digueu-me, Joe, còm ha estat. Oh! Esglaia! I ell tan jove i que prometia tant!

-La vostra Becky? -- féu ella amb un esguard astorat. -No ha passat aquesta nit a casa vostra? -I ara! No!

-Que no dorms? li preguntava allavors amb veu molt baixa... - que dormia... sols que... m'he despertat... I tornava el silenci i tots dos sentien ben clar que s'enganyaven. -Sents? Ja torna! feia ell al cap d'una estona; i quan la ratxada havia passat, -res!... res!... ni una panotxa... ni un gra no en collirem!... Menjar pels bous; i res més. I la Madrona hauria jurat que plorava.

Joanín, que ha passat un munt de dies disparant l'arma per a assajar-se, és l'únic que rep l'alenada de l'hivern amb un somriure gojós. L'esgarrifança que sent En Joanín és d'alegria. Dem

El fosser, avergonyit d'haver passat por, seguí tota la casa consirós, amb un gresol penjat al dit. Mir

-A la roda davantera aquesta n'hi ha passat alguna- digué ell. -Talment ho sembla: oi? Però aquell era una mena d'home que no capia d'ironies. -Em sembla que els suports van tots malament. -No us molesteu més per això- vaig dir-li: -us afadigareu. Posem la roda al seu lloc i marxem. -Ara que és fora, podem veure què . I parlava com si la roda hagués sortit per ella sola.

Hi romanen set dies; durant els quals Xènias d'Arcàdia, general, i Pasió de Megara, pujant en un bastiment i posant-hi dins el que tenen de més valor, es fan a la mar, picats, pel que semblava a la majoria, perquè Cirus deixava tenir a Clearc els soldats d'ells que s'havien passat a Clearc per tornar a Grècia i no pas anar contra el rei.

Naturalment, Foux reprenia la seva carrera panteixant, i fins passat un quart no arribaren al nivell de les dues primeres casetes, veritables barraques, d'una alçada de quinze a vint peus, amb el tirat de la teulada sobre la vall, i la porta i dues aspitlleres sobre el camí.

Nicklausse no respongué pas. En haver-se passat el cordó al coll, però, va dir: -Me'n vaig: que la Verge Santa m'il·lumini!... Quan Nostre senyor vol el nostre , cal aprofitar-ho. Sempre m'heu tractat bellament, senyor Furbach, és ben cert; però el bon Déu em comanda que me'n vagi. I, després, ja és hora que em casi; he vist all