United States or Wallis and Futuna ? Vote for the TOP Country of the Week !


En Vallcebre va dir-me, en aquell hostal: -No pots pensar-te si en són de recelosos, la gent d'Escloselles del Girat. Jo vaig venir-hi l'any passat a fotografiar un penyalot que s'assembla a En Maura, i t'asseguro que mai he conegut gent més evasiva i més partidària d'anar amb compte. És absolutament segur que se'n duen la palma entre aquella mena de gent que quan et miren sempre sembla que et mirin per una escletxa i que et fan gruar cada paraula com si l'haguessin de fer venir de l'altra part de món. Poc hi ha ningú que els passi la m

Les brigades d'explanació ja eren lluny. Havien passat com un núvol de llagosta, devastant els camps i aclofant els marges, deixant sempre com un rastre del seu pas, aquell cuidat enfonsament, tot dret, tot roig com un regarot de sang, ratllant l'estesa verdejant. I ara es rebatien frisoses contra una muntanya, all

Durant les hores de solitud que havia passat a la torre, havia rumiat molt, en Biel. Havia rumiat i somiat. I tots els seus rumiaments i tots els seus somnis havien anat a parar sempre a una mateixa reflexió: que, amb algú que el protegís, podria encara fer-se home.

-Heu's ací el qui era un bell xicot fa una setmana, amb cabells rulls de natural- digué la senyora, parlant amb un particular to de veu que anava aixecant-se i donava a entendre que allò era una faisó de començar, precursora d'una tempesta. -I ara! Què és el que li ha passat? pregunt

En Costa, que havia passat la tarda a l'hostal jugant i bevent, s'havia ficat al llit en arribar a casa, queixant-se de rodaments de cap i quedant-se adormit com un soc.

I, a fe, jo les havia conegudes ben venturoses. La dida, certament, havia passat moltes penes mentre va viure el seu marit, en Catre-venc, serrador francès que treballava a la mestrança i tenia el mal vici d'embriagar-se; però quan me va criar a mi ja era vídua: en Catre-venc havia mort a la flor dels anys atuït pels seus propis excessos i pels de la seva nissaga d'embriaçs.

Era a la vesprada, i, durant les hores que havia passat a l'hostal, els companys havien anat enfaristolant-lo i atiant-lo a fer a la dona un tort del qual es ressentís en Biel.

-Ho hauríeu fet, Tom? digué la tia Polly, amb la cara il·luminada de daler. -Digueu-ho, ara; ho hauríeu fet si us hagués passat pel magí? -Jo... , no ho . Això ho hauria fet malbé tot.

-Quan has vingut?... Per què has vingut?... Que aprenies?...Jo ja he passat tots els cartels i el qué es hablar...i faig una punta per una coixinera... -I jo m'enyorava... Ves... Els Babos estan en l'aire en l'aire, més en l'aire que la golfa de casa, i, ves, puja i baixa cada dia més de trenta escalons.

Ara facin-me el favor de dir-me ¿què n'han tret d'haver-se encaparrat tant l'any passat per a aquest i què en treurien d'amoïnar-se aquest any pel vinent? Són vuits i nous això de l'any nou. És clar que a moltes noietes les vestiran de llarg i tindran gran alegria, mes ¿quantes no se'n vestiren l'any passat?