United States or Denmark ? Vote for the TOP Country of the Week !


-És una error, senyor comte. -No, la naturalesa ens atorga, com a darrera gràcia, el pressentiment de la nostra fi. ¡Què pressentiments d'aquests he vist quedar malament! vaig dir amb un somriure. Em mirava amb una fixesa singular, com passa a tots els malalts que expressen el dubte sobre llur estat.

Veig, sento i frueixo. Quan l'aigua reflueix al meu dessota, les roques mig negades aixequen els seus lloms coberts d'una tinyassa de color de mares de vi, i m'envien una alenada flairosa que em vigoritza. Estic en l'ambient més apropiat a la meva vida, intimo amb una naturalesa amiga, i no tinc pas consciència del temps que passa.

Estic... -Què us passa? Què us passa, minyó? -Oh! tieta! El meu dit malalt em fa qui sap el mal! La vella senyora s'enfons

-Passa! digué a l'últim, tocant-lo amb un peu... El gos peg

Però és allò que passa: un deixa les coses per a l'endemà, i mai arriba el moment de fer-les; fins que vaig trobar una altra vegada els Buxareu en unes funcions d'abonament organitzades per una senyora molt lletja i on es feien comèdies castellanes d'aquelles tan ensopides. Jo els vaig saludar una mica avergonyit, però amb el ferm propòsit d'anar-los a veure el primer dia que pogués.

Els actuals propietaris deuen ésser figuerencs, gent de vila, uns senyors ociosos, que quasi tots són jugadors... i els jugadors, en temps de sort revessa, prenen diner a qualsevol preu... i diner car és de mal pagar, i els rèdits engreixen el deute, i passa allò de la rondalla: del cigronet a la gallineta, de la gallineta al porcell, del porcell al bou, del bou a la noia. Qui juga no dorm.

- que ho és, de misteriosa! fa Harris. De cop i volta George passa al darrera de Harris i descobreix la mantega. -I ara! Tota aquesta estona ha estat aquí! crid

-Que hi ha? Que passa ?-vaig preguntar-li, alarmat, tot llevant-me dempeus. -Ah! oh !-va fer ella amb una mena de xiscles sords.

Rellamp, que n'hauríem hajats avui d'ocells, amb sa matinada de color de cendra i es fred tan viu! ...Rellamp! i es temps de sa passa no dura gaire. Aviat no hi haura sinó pastorells. Jo m'hi fonc! Tants de reclams de tota mena, que tinc a casa! Però es vesc és car... és car... i, aneu!...ets guardaboscos vigilen que hom no sap on tallar un arbret.

La seva desmoralització passa a sos fills, davant dels quals no reparen en fer burla de tot acte extraordinari d'abnegació, de patriotisme, d'independència, i els acostumen a interpretar-ho tot del modo menos favorable a la humanitat.