United States or Belgium ? Vote for the TOP Country of the Week !


-Què passa? murmur

-No t'atorrollis, Gaspar. La senyoreta Buxareu em digué que tu havies mirat la vídua Avellana amb insistència; que la vídua Avellana no era esquerpa als teus sentiments; que, sent jo el confés de la vídua Avellana, procurés, amb el meu consell, que els vostres desitjos es realitzessin santament... -Mira, Ignasi: jo estic boig, estic malalt; no què em passa!... No què fer.

Els altres es posen en marxa: el camí havia estat adobat. Al tercer dia de marxa arriben a Cerasunt, ciutat grega vora el mar, colònia dels sinopesos, en la terra de Còlquida. Hi sojornen deu dies: es passa revista amb les armes, i recompte. Hi ha vuit-mil-siscents homes. Aquests s'havien salvat d'entre prop de deu mil.

Ella. -Ola, de Déu! La mare. -Ai que t'està, aquesta levita! La gent. -Mai dirien qui s'ha casat... Fulano. -Ai, ai! ? -Els trobo molt sovint i mai els he vist dir-se una paraula. -Vegi! Què m'arriba a dir! ¡Tan enamorats que estaven! Sembla impossible! -Ai, Senyor! Tot passa, en aquest món! -Ja ho pot ben dir... -Ja raó... -Oi, que és ben cert!...

Tres tovalloles de bany. Una cosa tinc observada de tota persona que se'n va a un indret, qualsevol, on hi ha aigua: tot és fer grans preparatius amb la idea dels banys que es proposa de pendre. Això mateix a mi em passa en ésser vora mar.

Si algun viador passa per allí aprop, y sentint sos planys guayta dins del pou; lo primer que sent es sa veu cavernosa y aspra que seguidament rondina: Quan s' acabará? Si Malcus coneix ó veu que algú l' escolta tot seguit li pregunta: Encara deslliuran las donas? Y si 'l viador llavors li respont: .

An aquest jove, jo l'he arrencat de les urpes de la mort; jo li he donat socors ab la més fervorosa solicitut, y fins adoració m'ha inspirat son virtuós aspecte. PRIMER AGUTZIL Y què sens en dóna a nosaltres? Vaja, que'l temps passa. ANTONI Oh, y en quin miserable idol s'ha transformat aquell déu! Sebastià, tu has deshonrat la noblesa del teu rostre.

-Passa! li digué en Pau, i el gos va pegar una arrencada. -Poc a poc, que ja on és! torn

Compareix la seva germana. -Quiquet, què et passa?

Un escolanet que havia romàs a l'entrada en veure arribar el cotxe de la núvia toca una campaneta i l'orgue esclata en un himne eixordador i triomfal que com un tro de tempesta rodola per l'aire embalsamat del temple. La gentada fou presa d'una mena de desvari; les noies es posaren dretes damunt les cadires, les mares estiraven les testes cercant entre la gent una clariana per veure el pas majestuós de la núvia. Amb els ulls baixos, fent bracet del seu pare passa entre la gent que la mirava de cap a peus: les mares amb una mena de goig emocionador que les feia somriure ploroses; les damisel·les amb una mena de dolça enveja i de respecte alhora; la modista neguitosa perquè li semblava que caminava massa de pressa i no lluïa prou la seva obra exquisida. Així avanç