United States or Ireland ? Vote for the TOP Country of the Week !


Necessitava pensar en les probabilitats de salvació. La barca podia resistir: ¡el pare alguna cosa faria!... Senyor, viure! No, no estava pas preparada per a morir. I, no obstant, el destí no s'aturaria... L'eternitat havia obert les seves portes, i jo en sentia l'airada esgarrifadora. Senyor, viure! No hi havia esperança?

Això és més clar que la llum del dia; és evident. Seré orgullós, llegiré llibres de politica: me les hauré ab Sir Tobias, y m'afranquiré de les meves amistats ordinaries; seré l'home perfecte. No són pas ilusions; no'm deixo enganyar per la fantasia, car tot me diu que la comtessa est

De tant en tant, Sperver mirava cap endarrera amb una inquietud visible; i jo mateix no n'era pas llibert d'una certa aprensió indefinible, tot pensant en l'estranya descripció que el picador m'havia fet de la malaltia del seu senyor.

Sabia que la meva ruta no vorejava cap avenc. -Bah, bah! això és basarda! vaig mormolar: -una por de no res, pròpia de dones i criatures. És precís despreciar-la. Filosofia i avant! Mes la filosofia, que em feia avançar, no aconseguia pas tranquil·litzar- me.

Com a argument més respectable, també m'ha indicat que el meu aspecte no és pas d'home amb qui es pugui fer brometa. Amb tot va satisfer-me la manca de temps, que no em permetia un llarg comiat d'Ethelbertha. Em desplauria veure-la feta un mar de llàgrimes.

VALENTÍ Si'l duc continúa dispensantvos sos favors, Cesari, aviat obtindreu sa absoluta confiança; fa tres dies que us coneix y ja no sou pas un extrany per ell. VIOLA Temeu sos capritxos o mon descuit, que poseu en dubte la persistencia de sa simpatia? És inconstant en ses afeccions, el duc? VALENTÍ No. DUC Qui ha vist an en Cesari? VIOLA Aquí'l teniu, senyor, a les vostres ordes.

-Verdaderament, això no es veu enlloc més- digué, per fi, el jove Montbrió, ullprès per tan hermós panorama. -Jo he viatjat poc o molt per Espanya i fora d'ella, i tinc molt conegudes les conques del Pirineu; però els hi asseguro que una vall més encantadora que aquesta no sabria pas on anar-la a buscar.

-Això no ho dic per tu, al contrari, et respecto, i si m'arribés a trencar una cama, m'estimaria més refiar-me de tu que no pas de qualsevol altre metge; però pel que fa a la banda de dins del cos, encara no heu descobert cap ullera per a veure el que hi passa. -I tu què sabs? Davant aquesta resposta, el brau subjecte em va mirar amb aire de sospita.

Jo he respost que no, i, tanmateix, no us havia pas vist. -Però en nom de Déu, senyor Knapwurst, obriu d'una vegada! ja m'ho explicareu més tard, això! -Anem, anem, una mica de paciència! I el geperut, a pleret, a pleret, desfeia el cadenat i obria el reixat mentre jo petava de dents i tremolava de cap a peus. -Teniu força fred, doctor- em digué aleshores l'homenic, -i no podeu entrar al castell.

Jo vaig tornar a muntar al meu cavall, que no semblava pas malcontent de deixondir-se les cames, havent romàs la meitat de la nit amb els peus damunt el gel. Vaig acompanyar el trineu fins a l'eixida del congost, i tot havent-nos saludat greument, així com se fa entre senyors i burgesos, ells giraren a m