United States or Central African Republic ? Vote for the TOP Country of the Week !


Donya Dolors, bona i senzilla com és, l'acull com a un pròxim parent, com a un fill quasi, tractant-lo amb aquella llibertat que naix de l'interès que senten instintivament les mares carinyoses, vers aquells joves que careixen del consol i ajuda de tenir-ne de pròpia.

Vagi a saber qui en tenia la culpa, de tot això: si el meu propi natural o l'educació rígida que m'havia donat el meu pare. Així és que, quan algun company o parent meu de la mateixa edat em parlava d'amor o de festeig, jo contestava sempre amb una rialleta d'esperit fort.

El gran Pepaito -tothom coneix aquest amic inefable que és una mena de picarol amb una mica de Sòcrates a dins- un parent a una llunyana ciutat de Catalunya. Aquest parent és un home anguniós i temorenc: l'estira-cordetes de si mateix. Un dia es determin

Ricardet era fill d'un bon home del poble que, de jovenet, havia anat a Barcelona per fer de mosso de cafè en el que un parent lluny

-Un fill, bon Déu! repetien en veure's isolats, sense una ànima que compartís amb ells alegries i penes, sense un amic ni un parent que els consolés en les afliccions o els animés en els entrebancs i trencacolls que, en llur caminada vida enllà, els dificultaven els passos.

La criada obre la porta del quarto i diu: -La senyora diu que facin el favor de parlar un xic més baix; perquè se sent des de l'arcova i el silenci és lo que més ha encarregat el metge. Calla el parent; callen les veines; però al sentir la paraula metge , una d'elles en particular fa una ganyota despreciativa, i les altres, qui més qui menos, arroncen les espatlles.

El parent d'En Pepaito no havia escrit a En Pepaito que anava a Barcelona. -Així, si no em fa bona cara me n'aniré a la fonda- pensava. Però ja en aquell punt de son viatge, ai, s'ajuntava a la malaurança de la fam la de dubtar quina fóra la millor conducta a seguir. -Potser que no vagis a casa En Pepaito. Ja ser

I no paren, sinó que segueixen amb la mateixa, mentres en un altre recó un parent llunyer, també en veu baixa, segueix una conversació amb els més pròxims del malalt, dient: -Jo, si fos sol no parlaria d'interessos, i sobretot en moments com aquests; però un hom família i fa lo que no voldria fer. Veieu?

El senyor grassó, immensament saturat, lluent, inflat amb beatitud de vins i de viandes, s'havia posat a dormir. I roncava, omplint el vagó de son brogit olímpic. -La qüestió- va dir-se el parent d'En Pepaito -és que dormi una hora i mitja, que és el que es triga d'arribar a *.

Que mai més se'm tingui per honrada, si a hores d'ara la senyora no ha dit an en Malvolí que us faci passar la porta. SIR TOBIAS La senyora és una ximpla y nosaltres, homes de respecte; en Malvolí és un ensa y nosaltres som tres alegres companys. No li sóc parent, jo? No sóc de la familia de la senyora, jo? Tururut, minyona! JUTGLAR Malviatge! el cavaller porta una empenta que Déu n'hi !