United States or Costa Rica ? Vote for the TOP Country of the Week !


Glossant les paraules del bon lladre a Jesucrist, deia: -Recordeu-vos, mossèn Joan, de mi, quan arribeu al Paradís. Aquella íntima commoció que, com corrent elèctrica, feia vibrar les cordes de son sentiment a la contemplació de la naturalesa; aquelles intuïcions estètiques que sa ànima somniadora copsava al vol en tots moments, no les hauria pas mai sospitades a l'espona del llit d'un moribond.

Emperò si voleu pledejar una altra causa, vostres paraules seran més dolces que musica d'arcangels, per la meva orella. VIOLA Senyora...

Resultat: una salsa de paraules... verdes. No pas per què, però el cert és que, mentre un hom és al riu, sempre l'humor d'allò més irritable. Petiteses que en terra passarien sense concedir-hi la menor importància, us fan enfurismar bojament quan sou per sobre l'aigua.

De tota manera, ¿per què se n'havia anat, el Cerdà? Per ventura tenia les piles enceses? No, no les hi tenia. De les paraules que jo havia pogut collir d'una conversa entre ell i en Patllari, deduí que la campanya del Cerd

Des de llavors sento desitjos de treure aquestes relíquies i posar-les sobre l'altar buit de la meva llar, perquè beneeixin un altre amor que pressento, més íntim encara, més intens i més lligat amb la meva vida. Ve-li aquí les meves sensacions noves, els meus desficis i els temors de mal·logro que m'atormenten. Digui ara, vostè, si aquestes paraules reflecteixen quelcom de ses pròpies idees.

Al sentir aquestes paraules, en Pau, que s'esperava un compliment, va tornar-se més groc que una metzina, va abocar-se a l'olla, i, ventant amb la m

L'esforç imaginatiu que ha fet acaba d'esvair les seves ires: s'abandona lleialment a la contemplació. L'Adelaida, ben mirada, no és cap infant: és probable que sigui al llindar de la trentena. L'expressió habitual del seu rostre acusa una certa suficiència. Les paraules que diu són decidides i gairebé sempre autoritàries.

Més endavant, tot rumiant les paraules d'Ethelbertha, he arribat a capir-ne el valor; però, aleshores, confesso que van ofendre'm i indignar-me al punt de dir-li: -Si el teu desig és alliberar-te de mi... -Vejam!

Avui que és Sant Marcel tots els pagesos de la rodalia fan cap al cim de la muntanya on hi ha una creu de ferro petita i rovellada que omple tota la boscúria d'un averany santificador. Mossen Albert, el rector de l'esglesieta que s'alça humil en el mont més encinglerat de la contrada, ja revestit, obre el llibre i escampa oracions que'l vent mena devers els amples horitzons que'l volten. Els pagesos es lleven les barretines i escolten les paraules que diu el capell

Totes aquestes coses es desprenien de les paraules de la Lluïseta, i quan arrib