United States or Wallis and Futuna ? Vote for the TOP Country of the Week !
Els seus llavis molsuts, d'un color agitanat, en les juntures dels quals els excessos d'eloqüència deixaven una ratlla de xerigot fastigós, no sols eren gormands de les exquisideses del Dret civil, sinó també de la samfaina i del rostit, del pa blanc i del vi negre. De l'ètica particular del jutge, l'egua, naturalment, no en sabia mitja paraula.
Un home que posseïa un fons innegable de ciència doctrinal, que era de caràcter observador inqüestionable, i, per altra banda, de paraula avara d'exterioritzar les impressions de caràcter personal, essent més donat a escoltar que a parlar, per força havia de tenir un desguàs de son esperit, un confessionari a on dipositar les seves intimitats.
Com si la paraula Estat hagués sigut per ell un raig de llum, entrava en una sèrie de consideracions sobre els conceptes d'Estat i de Pàtria, que de moment semblaven desviar-lo de la qüestió, però que aviat es veien conduents a la finalitat del raciocini.
Així s'acorda, i envien Hierònim d'Elea per portar la paraula, amb Euríloc d'Arcàdia i Filesi aqueu. Parteixen per dir el que tenen encarregat.
Un dia era una ploma blanca que es balancejava adornant els moviments d'un cap al conversar, i en Pere feia: -Goita quin senyoriu, avui!... I l'Antonet per a contestar-li, resumia tota la seva admiració en una sola paraula: -Déu!...
Fritz, davant aquell espectacle, volgué parlar; però no pogué dir cap paraula i fou Christel qui va començar: -Senyor Kobus! exclam
No havian donat encara quatre passos, quan lo Sant pescador sense atendre á res mes que al dolor de las fibladas de las vespas, com un foll agafa lo vesper, lo rebat á terra y á cops de peu tot l' esmicola. Jesus ab la front serena y la paraula clara, llavors se tombá y diguè á son deixeple: ¿Quina culpa hi te 'l niu, Pere, si las vespas te han picat?
La frase de la Comtessa de Nobilfiore havia estat aquesta: -Per a fer un «bon» gelat de xocolata, agafareu xocolata del pitjor... del més baratet... I, per a dissimular, es carrega de vainilla. La facilitat de la vida fa la paraula baldera: la retòrica ve dels panxuts.
De primer les visibles; seguidament començaren alguns a desembutxacar pistoles, punyals, ganivets de tota mena formant un tan fastigós pilot de porqueria, que al mateix Montbrió el féu esgarrifar, exclamant: -Ah, traïdors! ¡Si en portàveu, de verí amagat! Després d'això, com si s'haguessin tret un pes de la consciència, es prepararen alegrement a escoltar la paraula d'en Montbrió.
Ses sardanes... ja ho crec!... encara es toquen i es ballen amb devoció: aquesta és la paraula. Se ballen amb devoció perquè la seva musica té quelcom de religiós, de sant, de... no es pot dir, vaja. Fou el meu mestre de tenora. Ara no penseu que fos presumit: res d'això. Deixava caure a la bona de Déu sa barretina musca, que li penjava com un sac buit per sobre l'esquena.