United States or Panama ? Vote for the TOP Country of the Week !


Sperver no m'hauria mai perdonat que hagués cregut al seu senyor capaç d'haver tingut relacions amb la vella; i pel que feia a la senyoreta Odila, la sola paraula de bogeria hauria bastat per a dar-li un cop terrible. La pobre donzella era ben desgraciada.

-Foc! Santa paraula! -exclam

-Nosaltres... saps?... Com la paraula ja és donada... i ja han fet ells els gastets... i... i... -Digueu! -preg

La paraula «desdejuni» devia canviar completament les idees de Sperver.

Ab llur antiga paraula d'honor voldran sostenir que era a uns homes a qui han fet present de nostres tombagues; però nosaltres, jurant més fort que ells, els sostindrem lo contrari. Vés y aprèssat; ja sabs aon t'espero. LLORENÇ Com resplandeix la lluna!

El riu era sols per a nosaltres. Es veia, molt lluny, una barca de pesca ancorada en ple corrent i ocupada per tres pescadors. Nosaltres fregàvem l'aigua i ens enfilàvem entre els marges boscosos sense dir paraula. Jo era al governall. En apropar-nos, veiérem que aquells tres pescadors eren tres vells de posat solemnial.

A la tia Paulina, estic cert que l'havia pressentida, que l'havia olorada en alguna paraula que en Víctor Buxareu em digué el passat estiu: La tia Paulina necessàriament devia existir i jo devia conèixer-la i l'instant de la presentació fou un moment felicíssim, revelatori. Jo em trobava davant d'ella sense saber a què atenir-me, completament desarmat.

L'Adelaida no ha respost paraula. Ha mirat un moment la seva germana amb un esguard que volia dir: -Que n'ets de ximple! A la porta del saló, l'Eulàlia ha sospirat de nou: -Ja fa pena de tancar-se aquí dins, amb aquesta nit tan formosa!

Ningú, ningú en sabia res d'aquells versos teixits en la soledat i en el silenci; ningú en sabia paraula d'aquelles rimes melangioses, amarades en la tristesa del món i en l'anyorança d'una existència millor, en la que els ignorats, els modestos i els adolorits poguessin alçar una mica el cap entre els que es gaudeixen de la vida.

Segueixo sense dir paraula, però travesso l'habitació, prenc seient a sobre la taula i me'ls miro com van fent. La meva actitud els empipa cosa de no dir: confesso que me n'adono perfectament. Estan nerviosos, enfurismats. Caminen per sobre els objectes; posen els uns darrera els altres i no els troben quan van a empaquetar-los.