United States or Kyrgyzstan ? Vote for the TOP Country of the Week !


Cal tenir ben present que em trobava dintre una gran casa vella suspecta d'embruixaments, al cor d'una afrau boscosa i despoblada, sobreexcitat d'imaginació, amb afany de viure aventures extraordinàries i amb grans disposicions de narrador transcendental. El fidelíssim Alí també estava alerta. Havia parat de roncar, i l'endevinava sota el llit amb les orelles dretes, ensumant les tenebres.

Entraven tot just al poble els de l'enterro, quan els atraparen dos homes que venien corrent i amb el barret enfonsat fins a les orelles: l'un duia una tauleta amb el drap negre girat del revés, i l'altre, el vell, una aixada a la m

Quan, acabada la missa, aparegué sota l'atri l'estufada figura de don Eudald, tan enfardat amb la capa que no se li veien les orelles, de distints punts arracerats de la plaça se sentiren veus de xicots que cridaven: -Ara! ara! i, de prompte, com obeint una consigna, resson

Com més s'arborava el vell rabí, més reia Fritz. -Es aquesta manera de riure!... cridava David, aixecant-se i gronxant-se les mans vora les orelles; -és aquesta manera de riure, el que no puc veure!... Això m'arbora! No cal ésser foll, per a riure d'aquesta manera?

Aquella revolada va obrir la finestra que estava, sembla, sense fermar. Va entrar un remolí de borrallons i va empastifar tot el Mutis, que es va aixecar fent tentines, de borrallons que tenia als ulls, al nas, a les orelles, a per tot.

Els cavalls s'aturen davant mateix de l'entrada, salta el lacai, es lleva el barret de copa que duu ficat fins a les orelles i obre la portella ceremoniosament.

O em paga ara, o hauré d'embargar. Embargar! Aquesta fatídica paraula va sonar sinistrament a les orelles de l'apotecari. El pobre home ja veia, horroritzat, com escribans i agutzils li remenaven el monetari i se n'hi enduien el de Déu de les seves il·lusions.

Les seves orelles copsaren un soroll. Immediatament fou tot ell atenció. La porta que dava al carreró havia estat blanament tancada. Salt

El xicot, fent el bot encara i apoiant el front en els vidres del balcó del menjador, dibuixava, amb l'alè amb què els entelava, les orelles i els nassos que aprenia de fer a estudi. -Ai! deia la senyora Socors, tot posant encara les cortinetes -amb aquelles criatures a casa no hauríem fet res de bo. De repent truquen a la porta però un truc sec com un cop de martell.

Mes que sentin per etzar el toc d'una trompeta, o que qualsevulla altra musica ressoni en ses orelles, y els veureu de sobte deturarse tots, trasmudat llur ferotge esguard en èxtassi encongit sota el suau encís de la musica.