United States or French Guiana ? Vote for the TOP Country of the Week !


Poc m'agrada... mira, aquí te direm Mariagneitta, com sa morta, perquè hi tens una retirada, oi Monja? -I ben pensat, Tem; Mariagneitta!... -I que vôs assé? -Anar a l'art, homo que vòs que fassa?... sempre as meu costat! afegí la Monja estranyada de la pregunta. -Aixís vos assé artista!

¡Per això som joves per no acovardir-nos! oi, Andreu? -I ben net, Tecla! -Voleu fam? doncs fam passareu! -Prou n'hi ha, sogra. ¿Sembla que parlant vos engreixeu? ¡quina trencaametlles n'hi ha de vós!

I fou una explossió d'alegria, al gran aire i a ple sol... l'emoció els ennuegava, sos ulls lliscaven per aquella terra i fugien al lluny... la vida se'ls anava aixamplant al davant seu... i en Jan tot era dir amb veu fonda, com si parlés de dins: -Goita quin de Déu!... i tot és nostre!... i la terra... i l'aire... i tot el que hi ha!... I ella: -Oi que és alegre?

-És molt a prop: oi? -Cinc milles. Chor general: -Anem-hi, a Titisee! George va fer el descobriment de la diferència entre la teoria i la pràctica el mateix primer dia de les nostres excursions. Digué: -Jo creia que el programa era de pujar les costes en tren i baixar-les en bicicleta. Aleshores ell anava a la bicicleta, una mica endarrerit, i Harris i jo al tàndem.

A la nit, en succeïr que tots dos ens trobàrem sols, George retragué l'assumpte per si mateix, dient-me: -Aquests alemanys són ben particulars, en moltes coses! -Vols dir? -Veureu. El coixí aquell que desitjava... -Per a la vostra tia: oi? vaig remarcar-li.

-A la roda davantera aquesta n'hi ha passat alguna- digué ell. -Talment ho sembla: oi? Però aquell era una mena d'home que no capia d'ironies. -Em sembla que els suports van tots malament. -No us molesteu més per això- vaig dir-li: -us afadigareu. Posem la roda al seu lloc i marxem. -Ara que és fora, podem veure què . I parlava com si la roda hagués sortit per ella sola.

-I a també! I quan els diguem que ho aprenguérem en ésser lluny, fent de pirates, oi que els recar

En contant-li una rondaia... Oi, salada? Ne sabia un sarró, de rondalles; i en oferint contar-ne alguna, o revelar el secret d'alguna tafaneria que fes set a les dones, l'avi Sàssola se sortia sempre amb la seva.

I en tant, la nena amb els braços estesos cap al malalt, tot passant, cridava: -Papà, papà!... papà.!... Darrera d'ella els vailets hi varen veure una ombra negra... -Poc que ve pas tampoc la de casa seva! va dir en Pere, -és un home allò, oi?...

Encara el tren no havia entrat a l'estació, que en lloc del mocador eixí a aquella finestra una carona tendra, blanca, d'ulls blaus, voltada d'una cabellera rossa que el vent feia estarrufar... un llacet blau en subjectava una mota sobre el mig del front. -Goita- digué en Pere a l'Antonet, -deu ésser la mossa, aqueia!... oi, que es gopa !... -Déu! va fer l'Antonet, com en les grans ocasions.