United States or Saint Martin ? Vote for the TOP Country of the Week !


Sabia que la seva boniquesa era una floreta ventissa, sabia que ella era massa tímida per agradar i tenia les mans fetes malbé pel seu ofici. Però tanmateix havia sofert per ell: terrors misterioses de la consciència, insults i cops i foragitament.

Entre el pinyoc d'espectadors que em voltaven hi havia un carreter de cara bestial, aixafat de front, una mica pelut de galtes, barbagròs, alt, d'ulls petits i vermellencs. Aquest home, que revelava el seu ofici amb les xurriaques que li penjaven sobre el pit enrotllades al coll per la tralla, donava mostres de disgust i d'avorriment, i a l'últim va dir, en to de menyspreu: -Bah, bah!... Sa sang no enrogir

Ell no ofici, ell no negoci, ell no llegeix, ell no escriu; no ha sigut ni vol ser mai regidor, ni arcalde de barri; els diaris no han portat mai el seu nom; no paga contribució; no vot; no va al cafè; no companys... només és casat i... ell mateix ja ho diu... home de sa casa .

La Providència l'advertí a temps i comprengué que la pintura no era el seu ofici, i en Víctor es resign

Més que admiració de deixeble, era fervor de creient el que sentia en Jan Oriol pel «poeta dels humils», perquè, com passa tantes vegades en la comunicació intel·lectual, l'entusiasme per l'escriptor havia acabat per convertir-se en amor per l'home íntim. En Terenci Dasca no podia ser el literat indiferent que fa ofici de la seva inspiració elaborant una obra divorciada dels seus actes, sinó el poeta sencer que concorda l'obra i la vida interior, sent artista i apòstol tot d'una peça. Ja és cosa gran i meravellosa predicar a la gent per mitj

I va somriure amb un goig puríssim, i va beneir el seu ofici de pescador; perquè ¿quin altre proporcionava uns obradors tan esplèndids i ben olents? L'aigua era tan clara, que, allí on era poc profunda, quasi es podia dubtar de la seva existència.

Ben pescuts, els lladres, irradiant aquella satisfacció natural que fa traspuar el gaudi d'una renda segura, van anar tirant admirablement qui-sap-lo temps. Però en aquest món no hi ha cosa segura, i cada ofici el seu risc.

Jo ja veig que un hom arribat a la vellor no és bo per fer cap ofici de sang i que a casa amb el meu treball fóra una pastera de fam i que el ruc i jo no som bons per res! ¡i que pel temps de les fusades, amb la taleia de feinejar vaig fer-me una estronxada al peu que vaig cuidar a anar al camp dels estirats!... Jo ja ho veig! raó el noi!... i vinc ací a vendre el ruc.

-Ves si arribo a morir! ¡Ara fóra soterrat i el meu fill sense altre ofici que el de pastor! ¡I sense altre eina que el mandró! galan vida! I tot seguit va repassar l'enfilall d'amargors que el van dur a ésser el més destre a occir els óssos d'aquelles boscúries paoroses. ¡Cal estalviar a Joanín aquest aprenentatge tan dur!

Totes aquelles llumenetes eren mil flames de candeles que cremaven en un ofici de difunts, dintre d'un temple immens amb les fondàries perdudes en vagaroses foscors. Se sentia el trèmul d'orgue, solemne, baix, devotíssim, creixent a poc a poc, tornant a minvar dolçament... L'èxtasi de quelcom de sant s'apoderava del cor.