United States or Yemen ? Vote for the TOP Country of the Week !


Quan se va a un sarau, és conseqüència natural sentir música alegre que fa bellugar les cames a son compàs, animar nostre rostre, acudir les rialletes als llavis, i tots aquells preludis que ens determinen a abraçar-nos amb una minyona i a dar voltes amb aquella bogeria autoritzada que en diuen ball. La causa us la diré en poques paraules, pel cas que no l'hagueu endevinada. Es mata porc!

-Llestos: apa! responguérem. Harris agafa els rems, jo tinc el governall i Montmorency fa un gest de profunda indignació. I ens abandonem sobre les aigües, que durant quinze dies seran el nostre motiu. Kingston. Observacions interessants respecte al roure tallat i la vida en general. Trist cas del jove Stiwings. Fantasies sobre les antiguitats. No em recordo que sóc al timó. El que s'esdevé.

Quins pensaments més terribles! A un mateix temps ens acudiren a Harris i a mi, i determinàrem de salvar del perill el nostre amic. Tota discussió fou acabada, davant aquesta noble resolució, i ens llançàrem sobre George arrencant-li el cobrellit, la flassada i els llançols. Harris l'acaron

Advertits per manaments saludables i formats per l'exemple i la paraula divina, gosàrem llevar els ulls al cel i dir: «Pare nostre, qui estau en el cel; a nostra llarga fam una taula havem parada en el desert; amb un festí d'aucell ens haveu regalats; amb fruites suaus i amb aigua viva

Ten la mirada peresosa, mai il·luminada d'una fulgor d'imaginació o d'esperança, de fe o d'amor, de vida! No som altra cosa que veritables esclaus del nostre estómac! No em parleu de moral ni de justícia. Aneu amb compte amb el vostre estómac i poseu-lo a dieta amb tot el seny i l'atenció deguts!

El nostre tercer company, venint altra vegada en socors nostre, explic

Les grans catàstrofes, les penalitats que han amargat la vida de l'home intel·ligent i perseverant, com per exemple en Colon i en Cervantes, no ens alegren, però ens encisen fins al punt de fer-nos oblidar que en el món hi hagi goig i frivolitats falagueres, i quan més gran és el dol que ens fa la relació del que aquells hòmens patiren, quanta més compassió ens inspiren, i més ens esgarrifem de sos torments i misèries, més captiu es fa el nostre cor i més es gosa en sentir poc o molt dolor del que ells passaren.

Iffley Lock i el seu molí, una milla abans d'arribar a Oxford, són el motiu predilecte dels de la Confraria del pinzell que freqüenten el Tàmesis. Quan ja s'han vist els quadros, sol passar que l'original no plau tant. A dos quarts d'una de la tarda passàvem per Iffley Lock, i, en tenir-ho tot a punt per al nostre desembarc, començàrem la nostra darrera milla.

Per atzar, resultava evocat tot un món de memòries. No pas quan de temps feia que durava el nostre silenci, quan un rondinament sord, terrible, com el renou lluny

Car, així com la Nieves era una nena robusta, sencera, vermelleta de cara, riallera i amb gana per vendre, en Pasqualet era esprimatxat, romancer, enyoradís i lle- pafils; i, com que era fill únic i la mare tremolava de que se li pogués morir, tot li consentia. -Trinitat -solia dir a l'altra mare: -fes-me pujar la nena: a veure si, veient-la menjar, el nostre posturetes s'empassa alguna cosa...