United States or Estonia ? Vote for the TOP Country of the Week !
Sovint ho he pensat després i mai no he trobat una explicació satisfactòria d'aquest fenomen. Potser el resultat fou degut a l'obstinació pròpia de tota cosa d'aquest món. Potser el vaixell deduïa, judicant lleugerament la nostra conducta, que havíem sortit a bona hora per suïcidar-nos, i volgué contrariar el nostre projecte. És l'única suposició que puc fer.
El nostre parer era de remar per a variar del remolc. I digué Harris: -La millor combinació ser
Heu dit vós, si no m'erro, que mai deixaveu ni emmatllevaveu diners a interès. ANTONI No, no ho faig mai. SHYLOCK Quan Jacob anava a pastorar els moltons de son oncle Laban, aquest Jacob que gracies a lo que sa prudenta mare feu per ell, era el tercer patriarca després de nostre sant Abraham; sí, era el tercer... ANTONI Y bé, què més? Deixava a interès, ell?
»Passant a consideracions humanes, jo et miro al present, com el nostre bé més gran. Perquè amb tu tot camí és obert, tot riu gualejable, no hi ha fretura de queviures; sense tu, tot camí s'endinsa en les tenebres: perquè no en sabem res; tot riu és de mal passar, tota multitud és esfereïdora, i més esfereïdora la solitud: perquè és plena de tota privació.
Malgrat que assolim els nostres desigs, mai no vénen revestits de nostre grat. En poques paraules: Ethelbertha no semblava adonar-se del meu neguit, i, en tenir jo de fer-li'n esment, vaig dir: -Mira, perdona'm, però aquesta nit no em trobo el mateix... Ella digué: -I ara! No havia notat cap diferència! ¿Què et passa, doncs? -No t'ho puc ben dir; fa algunes setmanes que m'ho sento venir.
-Calla! Calla! quan nosaltres serem com ella! uix! i quina por que farem a la dona del nostre fill! I la Tecla, afalagant l'Andreu, tendrament l'atiava al treball. -Au, tu; que són les dues. Afanya't a llaurar la peça de baix. Jo vindré a cercar-te al vespre amb el noi. Si fas bona feina el noi et far
Aixi que tinguérem George al nostre poder, el férem treballar. Val a dir que no sembl
Ans d'acabar, amb tot, per satisfacció del nostre poble, vos diré amb orgull que la terraire és generalment tan honrada com desvergonyida, que, no obstant la deixadesa i el descuit del seu trajo, no quita que el diumenge la vegeu mudada de festa, convertida en airosa pagesa del Pla i enamorant a més de quatre, sense notar-li aquell desenfado i aquella desinvoltura.
Jo no tinc la pretensió d'endevinar en un moment la complicada psicologia de les persones, i totes les coses que fins ara he dit de la Lluïseta no són sinó primeres impressions: a mesura que passaren els dies en el nostre comú sojorn estival, s'an
Deixa't d'arreplegar pedres, que no han de servir de res i... apa! tornem al nostre cau.