United States or United States Virgin Islands ? Vote for the TOP Country of the Week !
I ja que tanmateix voleu embarcar-vos, espereu-vos fins que jo torni: i tornaré aviat. En sentir aquestes paraules, els soldats s'alegren, i voten que Quirísof s'embarqui com més aviat millor. Després d'ell, Xenofont s'aixeca i parla així: -Quirísof és enviat a cercar bastiments, i nosaltres romandrem. El que em sembla, doncs, convenient de fer durant aquesta estària, jo us ho diré.
I Hâan, amb el nas vermell com una rosella, les galtes vermelles, i els ullassos plens de dolces llàgrimes, feia, tot tartamudejant: -Schoultz! Schoultz! en nom del cel, modera la teva xardor bel·licosa. No atreguis contra nosaltres l'exèrcit de Frederic Wilhelm; som gent de pau, homes d'orde, respectem la concòrdia de la nostra vella Alemanya.
Quan la tetera cantava i treia fum, ell considerava aquestes manifestacions com una provocació, i frisava per empendre la baralla; però algun de nosaltres l'agafava, en aquell moment greu, i se l'enduia lluny de la seva presa.
-No, no! ¡Ja ens n'encarregarem nosaltres! cridaren moltes veus. -Ja pot estar content si no se li demanen altres comptes de ses malifetes- continu
-Doncs bé, hi anirem nosaltres tres- va dir Fritz, aixecant-se. -Sí; sempre he servat la millor recordança dels crancs, del pastell i del vinet blanc de Bischem. -Ens cal un carruatge- féu observar Hâan. -Est
-Pare! li diu, amb sa veu flexible i carinyosa. -Per què és tan cruel amb nosaltres? ¿Què li hem fet perquè ens vulgui perdre, fins perdent-se vostè mateix?
Mentre som asseguts sobre el marge, la lluna, que tant l'estima, descendeix dels cels i l'embolcalla amb els seus braços d'argent, fent-li una besada fraternal. Nosaltres espiem el riu, que fuig remorejant fins a retrobar-se amb la mar, sa mestressa.
És una planura riberenca, catifada de verd i guarnida de salzes que la cobricelen. -Encara no hem ben examinat aquesta qüestió, per a deduir conclusions- vam dir-li. -Amb tot, si vostè ens assegura, sota la seva paraula de cavaller, que nosaltres violem aquesta propietat, estem disposats a creure'l. Ens va donar la seguretat que demanàvem, i nosaltres, per la nostra banda, li donàrem les gràcies.
-Jo crec- diu -que aquí és la meva pàtria: i si res no s'hi oposa, vull conversar amb ells. -Res no te'n priva- diu Xenofont, -conversa-hi, i assabenta't de primer, qui són. Ells responen, a la seva pregunta, que són Macrons. -Pregunta'ls, doncs- diu Xenofont -per què s'han arrenglerat contra nosaltres i necessiten ser els nostres enemics.
Tots coneixen aquest senyor, i molts de nosaltres el saludem. Quan va anar-se'n a l'Havana era conegut en el seu poble pel Pep de Cal Tano; ara es diu D. José Viñals. És un senyor d'uns cinquanta anys, encara que en representa sis més perquè el clima de l'Havana dissipa molt la naturalesa. És un home d'estatura regular, més aviat gras que magre, nas i llavis grossos, cara de color cafè amb llet, ulls expressius i patilles curtes. Va vestit amb molt esmero: totes les prendes són de roba estrangera, porta mitja dotzena d'anells als dits, una cadena de rellotge molt llarga i grossa, de la qual pengen una infinitat de joguines d'or i pedres fines, i, per últim, gasta camisa de batista amb una grossa agulla de diamants en el pit. Com les mans són la cosa que més senyala l'ocupació que ha tingut el seu amo, generalment les amaga dintre de guants morats o de color d'argila. És parroqui
Paraula Del Dia
Altres Mirant