United States or Senegal ? Vote for the TOP Country of the Week !


Val més que els comprem algunes botelles de bon vi, i conservem el nostre equilibri. A la vella Alemanya li plau la tranquilitat; ella, doncs, ha inventat l'equilibri. En nom de Déu, Schoultz, no fem vots temeraris!

De bon grat havia legalitzat els compromisos contrets en son nom per en Montbrió el dia de la caiguda del Cerdà, fent donació al poble de tots els drets certs i dubtosos que pogués tenir sobre l'empriu de Serra Calma, abans i després de la darrera sentència, mitjançant les condicions estipulades, sense les quals se reservava sa reivindicació. Coadjuv

Com una processó de màrtirs sense nom i sense palma, de nit i dia li desfilaven pel pensament els modestos protagonistes d'aquells poemes consagrats a les llàgrimes silencioses i a la pena recollida.

Fra Vicens torná al indret hont havia sentit invocar lo seu nom y feu devallar al desgraciat travallador, que obehint son manament s' havia quedat enlayre esperant lo retorn del gloriòs fill de Valencia. D' aquest mateix argument coneixem una tradició italiana, publicada en la colecció «BERNONI VeneciaMalcús es aquell juhéu que doná una bofetada á Nostre Senyor.

D'allí fan una jornada, sis parasangues, i arriben a una gran muralla abandonada que s'estén vora d'una ciutat, el nom de la qual és Mespila. En altre temps l'habitaven Medes. La base, feta d'una pedra polida incrustada de petxines, cinquanta peus de gruixària i d'altura cinquanta. Damunt aquesta base ha estat construïda una muralla de maó, d'un gruix de cinquanta peus i una alçària de cent: el seu contorn fa sis parasangues. Conten que Medea, dona del Rei, s'hi refugià, quan l'imperi dels Medes fou destruït pels perses. El rei dels perses assiti

D'aquest home, quan ne parlen els seus coneguts, no diuen fulano, ni mengano; sinó aquell que neda . Si per casualitat li saben el nom, per a distingir-lo d'altre que s'anomeni com ell, diuen fulano el nedador.

-Jo som Macari de nom, nat i nodrit en la ciutat de Roma, fill d'un noble baró molt pol·lent de la ciutat imperial. Passada l'adolescència, mon pare sense que jo hi consentís, me volgué mullerar. Cerc

Com lo crim no te nom, de tan gros qu' es, Deu va condemnarlo á una pena exemplar, de la que fa mil vuytcens y tants anys está lo juhéu esperant la fi.

En nom de Déu, qui m'estimaria si no m'estimessis ! Mai no havia vist un animal tan terrible com aquest Lieverlé; la seva alçària atenyia dos peus i mig. Era un formidable gos d'atac, de front ample, llis, de pell fina, un teixit de nervis i de muscles entortolligats; d'ull viu, de pota allargada, de cos minço, d'estampa dilatada, fort d'espatlles i lloms, però sense el do de flairar.

-És un nom que pot obrir aquesta porta de nit o de dia, minyó; i ben vingut sigueu! Aquestes paraules eren ben estranyes per a la oïda del minyó rodamón, i les més plaents que mai hagués sentit. No pogué recordar que la paraula darrera hagués estat mai aplicada amb referència a ell.