United States or Cabo Verde ? Vote for the TOP Country of the Week !


Una perfecta ignorància d'una llengua és respectable; però decantant als periodistes grotescos i a les dones novel·listes, per als quals esdevé cosa de necessitat, aquest barrejat pintoresc que en diem francès i del qual estem tan orgullosos, només serveix per a posar-nos en ridícul. A l'escola alemanya el mètode és una mica diferent.

-, ens n'han vingut de Berlin, amb grans perruques, que no volien veure del malalt sinó la llengua; de la Suïssa, que només en miraven que l'orina, i de Paris que es posaven un trocet de vidre a l'ull per a observar la seva fesomia. Però tots ells no han sabut engaltar-hi i s'han fet pagar abundosament llur ignorància. -Diable! Com ens malmenes!

-Només que poguéssim arribar a la vella adoberia abans d'esfondrar-nos! murmur

Tres o quatre cops cada mes menjava fora de casa. No era insensible als encisos de les dones, però la seva sensibilitat només es revelava en avinenteses propícies: la prudència menava els seus passos. Ella, ultra la seva afició al govern domèstic, sentia una autèntica passió vers la música.

Ella, malgrat el seu escepticisme matrimonial i malgrat les coses que s'han contat en aquest llibre, havia mentit tota la vida, i, sense voler, de vegades li sortia a flor de llavi el veritable neguit de la seva ànima. Paulina no va renunciar mai a l'amor: si aparentment s'hagués pogut creure en aquesta renúncia, eren els fets, i només els fets, qui la imposaven.

-En bona refè, i en bona refè que el vaig tenir: que mai més pugui estirar les cames si no és veritat. -O Tom! No digueu mentida: sentiu? Això no fa sinó empitjorar les coses cent vegades. -No és pas mentida, tieta: és la veritat. Volia fer per manera que no patíssiu: només vaig venir per a això. -Daria tot el món per creure-ho: això serviria per a fer fonedissos una pila pila de pecats, Tom.

En temps remots, els quals només puc assenyalar dient que ja les oques tenien bec i que encara a la nostra terra es parlava bon catal

I, tot parlant, en mirava amb uns ulls tan dolços, tan compassius, que mon cor se n'estremia, mos ulls s'omplien de llàgrimes: hauria Volgut tirar-me a sos peus, agafar les seves manones amb les meves, i acostar-hi els meus llavis tot sanglotant. Només el respecte em feia contenir. Però el que és dir-li: -Us estimo! mai... mai no hauria gosat.

Xenofont, que ja havia begut una mica, s'aixeca, pren ardidament el corn, i diu : -Jo, oh Seutes, te'm dono a mi mateix, amb aquests companys meus, per ésser els teus amics fidels: i ni un de mala gana, sinó tots encara més desitjosos que jo de ser teus amics. I ara vet-els-aquí que no et demanen res més, només desitgen consagrar-se a passar fatigues i perills per tu. Amb ells, si els déus volen, recuperaràs l'ample país teu pairal, i n'hi afegiràs més, i conquistaràs molts de cavalls, i molts d'homes i dones belles; que no et caldr

-Però en aquesta terra, no hauríem de donar al proïsme nostre millor ajut, contribuint amb el que poguem? ; jo només he estat capaç que de donar roses; però vós, vós que heu arreplegat tantes virtuts... què heu donat al món? Què li donareu? -Què li he donat? Què li donaré? Li escupo al damunt! No és bo per res! No m'interessa gens ni mica.