United States or Pakistan ? Vote for the TOP Country of the Week !
La Lluïseta no era una noia comunicativa: donava la impressió de ser una persona callada, fins parada.
La noia tingué grans dificultats per a apendre el seu nom, i el féu esperar al recibidor. Al cap d'un moment aparegué en Víctor estossegant, amb una cara alegre, tot efusiu. Li dóna un cop a l'esquena, dient-li: -Melrosada! ditxosos ulls! Ens pensàvem que s'havia mort! Però què ha fet? Que ens té oblidats? Tot això ho digué precipitadament, sense donar-li temps de contestar cap excusa. Quan en Víctor va fer una petita pausa per respirar, en Melrosada engeg
La noia es detur
La petita s'atansà, Però Fritz, decantant-se sobre l'espatlla del recaptador que escrivia, digué en veu baixa: -Bah! deixa-ho córrer. -Què? va fer Hâan, mirant-lo astorat. -Esborra-ho tot! -Com s'entén, esborra-ho? -Sí! queda't el teu florí- digué Kobus a la noia. I amb veu baixa, a l'orella de Hâan, afegí: -Sóc jo qui paga! -Els vuit florins? -Sí.
Tot discutint, es disposaven a davallar, quan va sentir-se un petit renou pels volts de la porta. Es giraren i veieren, dreta contra la paret, una noia de setze a disset anys, amb els ulls acalats.
De moment vaig pensar que no hagués vist alguna noia coneguda i que es preparava per a un encontre. Tothom, a la resclosa, semblava esculturat: els uns drets, els altres asseguts, presentaven unes actituds tan originals, tan curioses, que únicament recordava haver-les vistes en els ventalls japonesos. Totes les noies somreien. ¡Quina dolçor que irradiaven llurs fesomies!
Quan Súzel era allí, s'enrojolava tot seguit i fugia a corre-cuita, i el vell anabaptista deia: -L'alabeu massa aquesta noia, senyor Kobus: la fareu tornar orgullosa. -Bah! bah! Tanmateix cal encoratjar-la, què dimoni! Es una mestresseta de casa com no en corren: far
I fent una manyaga a la seva dona, li deia ple de goig: -Té noia!... mira quin bé de Déu de coses que't porto! I la Teresa se sentia inundada de felicitat en veure's tant ben peixada per aquell homenàs il·lusionat com una criatura que espera els Reis. -Teresa; el nen badalla... deu tenir gana... au! dona-li el pit.
-Gorda-la bé la noia, sents? que ara és teua! ¿Oi que sí?... au! que vull les peres! -Tot seguit!
El que havia passat era el següent: Amb unes vint hores d'anterioritat havia dit el senyor X a la senyora X.: -Em sembla haver-te dit, noia, que he estat convidat aquest vespre a ço que, si mal no recordo, és anomenat un kneipe . -Alguna cosa me n'havies dit- respongué la senyora. -I, què cosa és un kneipe ?
Paraula Del Dia