United States or Oman ? Vote for the TOP Country of the Week !
-Mal vinatge el xicotet!... ¡L'ha pegada que volia anar amb el papa!... Sa mare l'ha deixat anar, i, així que arriba a la taula, pega cop, fa caure el cubilete i descobreix l'ou que ja era a sota mentre el noi ensenyava el de la mà.
-Noi, en saps... però molt... i mai he sentit cap cego que toqués com tu... en bona fè! deia el pare, palplantat. -També'n sabreu vos agafant l'arc i fent-lo anar amunt i avall com una serra; veureu!
-La mare!... En Joan, quiet, plorava. El sol el mirava fixament... -El noi! El noi! curriu, curriu! exclam
Prop de les ones, que pugen i baixen i treuen escuma, veu un home quiet que sembla que no respiri, té una canya a la mà, la mirada fixa i l'esperança al cor. -Deu estar pescant... I si fós el noi! En Jan s'hi atança i veu que és un vell... -Bon home, sabeu si allí hi ha el Gabatxu? -El Gabatxu, dieu? que esteu de broma! -Sí, aquell pescador francès!
-Margarida, has matinejat molt avui! -Sí, noi. ¡He sigut la primera que he arribat amb la molinera! -Prou que ho sé! -I dôs? -Espera't, ja t'ho diré! En Quel va ajupir-se i en un instant arrepleg
-Ja no us esteu amb el noi gran? -Avui me n'ha tret! Tots em volen, i quan saben que el que té la Rosa no es pot vendre, arrufen el nas, i jo marxo per estalviar-los la feina de treure'm. Ara la jove del gran les ha agafades contra la Rosa. Pobra beneitona.
Me sembla que el pare que al cel siga... allò, quan va tornar el rei i tot se va posar com estava abans; el meu pare, Déu lo perdó, me va preguntar un dia sortint de veure la parada: «Noi: ¿que te'n sembla d'això?» I jo, essent un bordegas, que encara no havia complert els vint-i-cinc anys, li vaig respondre: «-Pare, això va malament.» I lo cert és que des d'allavors ençà, cada dia anem pitjor.
El sol, prop de la ratlla, es mostrava vermell, d'un vermell de sang. Uns núvols flonjos i grassos s'encastellaven i s'eixamplaven a la seva dreta, amenaçant tapar-lo en menys d'una avemaria. -Que estrany, que el noi no sigui aquí! va pensar en Biel. I, sense saber per què, el cor va fer-li un salt.
Jo sóc Lancelot, aquell minyò que teniau, aquest fill que teniu, aquell noi que tindreu. GOBBO No ho puc creure que vós sigueu el meu fill. LANCELOT Sóc jo qui no sé si dec creureho; però sé que sóc Lancelot, el de cal juheu; y de lo que estic ben segur es que la vostra dòna, Marguerida, es la meva mare. GOBBO Marguerida's diu,en efecte.
-Sí- vaig dir: -ès un tracte que hem fet suara suara. -Essent així, argüí en Vadô Set-trossos rient i fent cortesies exagerades -es noi de bordo se'ns ha passat mestre i tots l'havem de respectar. Pau, ajupir-se i fora!