United States or Serbia ? Vote for the TOP Country of the Week !


El noi desvariejava. La marmanya seca de l'interior del barracó el cobria del tot i, per un atzar providencial, cap dels torells despresos li havia aixafat el cap.

-Vinga el porró! ¡a veure si aquesta s'aixereix! ¡Jo també tinc el noi emputifat i menjo, dona! sempre es capmassa aquesta! -Com ne vols d'aquelles dues oques? -Com les de l'altre dia! dos duros en barra, dues pessetes besones i una de senzilla. ¡Més petites, més joves, i avui, que tot és més baix igual preu! ¡Aquesta voldria la dona borratxa i el vi a la bóta! -Rebaixa'm dues pessetes bessones!

Era la primera vegada que hi compareixia un noi nou d'un altre poble, i no se'n sabien avenir.

I el noi, bandejat d'aquesta manera, no tenia més remei que anar- se'n, tot trist de veure que era tan inútil i destorbador. Un dels goigs més grans de la seva vida l'hagué amb motiu d'una pesquera.

-Ola, ola! observa la veïna del pis del davant. -Mira, mira el senyor de la festa, com s'ha triat el bon puesto al costat de la Marguerideta... Senyora Tona!... Ja cal que vigili. -Ves amb què surt, aquella bona dona!... Tot justament ara que es comença la funció!... Se comienza la función crida el noi.

-Què s'ha fet aquest noi? em demano. Tom! La vella senyora tir

L'Andreu va carregar-se el senglar i seguit pel noi gran de can Busc

-On sou? va cridar el noi de Batet, mirant dins del molí. El gat es llepava la pota mig ensunyat, damunt d'una saca plena. El gos aclucava somiosament els ulls davant el sol ixent, i l'euga dins de la cort, de tant en tant, potejava en la foscor.

La majestat del cel i la formosor de la terra li havien inspirat des de noi belles complantes saturades de fervorosa adoració; però tant o més que les visions de la naturalesa, li van fer més tard somoure el cor els ideals de justícia i de germanor entre els homes.

Ará : Barcelona ha donat un gran exemple de bons sentiments interessant-se cordialment per la desastrosa mort d'un noi de cinc anys, que no ha nascut, i per la seva pobra mare, que per no separar-se del seu fill encara no existeix. Lo més trist és que, essent tan verdader el sentiment públic, no tingui raó de ser per una futesa: per no haver-hi un fet real en què fundar-lo.