United States or Dominican Republic ? Vote for the TOP Country of the Week !
-Bueno, doncs, tindré un gran gust... diu el senyor Pere. -Perquè jo... m'enten?... no vull escalfar cadires a casa i... de seguida ho vaig dir al seu noi. Si vostè va amb bon fi, faci venir a parlar al seu pare. -Sí, senyor, doncs. -Vaya, vaya. -Vaya, vaya. I ningú sabia què dir altra vegada.
Abans d'ahir, en les notes de societat, li deien el distingit sportman ... El distingit sportman , el distingit sportman ... el gran poca-vergonya! -Quina desgràcia hem tingut amb aquest noi! Hi penso més estones! -La nostra única alegria és la noia. Mira que n'és d'eixerida! Amb quatre dies ha après de vestir-se, de parlar, de viure com la filla d'un marquès.
Però, a Alemanya, un noi potser caminar
-Oh, ja pot pensar-s'ho! Per aquell que ha vist en Canonge... -Bé, aquell ja és un mestre. -El noi és tot d'afició- adverteix el senyor Vintró. -Noi! crida la senyora acostant-se a l'arcova -què fas... mira que la gent s'est
Semblant pensament va fer-li davallar l'escala en quatre salts. -Aparieu el sopar- va dir a la Llogaia. -Vaig a veure si trobo el noi. Va travessar l'hort, es va entaforar pels boscos, i va enfilar tot seguit la ruta de Vilavessant. El castell de núvols que es remuntava a la banda de ponent anava fent-se cada cop més ample i més alt.
Trobeu el noi a la plataforma del tramvia i us conta una desgràcia del seu pare, dues vegades; finalment, entreu a seure, i us trobeu amb en Mateu Llistosella al costat que us torna a contar aquella desgràcia dues vegades més.
El meu cosí, en Lluís, segut en una de les samals de brisa, que hi solia haver davant de casa seva per aquelles saons, enraonava amb en Xaneta, un noi grassó i rabassut, galta-gros com un àngel barroc. No sé per què em va causar un sentiment de satisfacció el veure'ls amb els tapaboques entortolligats al coll i am les puntes dels nassirons vermelles com fruita, que comença a verolar.
I, tot caminant, feia el moviment d'apallissar un noi imaginari, dant cops de puny a l'aire i puntades de peu, traient-li un ull. -Oh! La cosa marxa: oi? Heu cridat abastament: oi? Ara vejam si això us serveix de lliçó. I així la pallissa imaginària acab
-Remei- exclamava el pare, -mira la mà... és morta! i el noi sense m
LANCELOT No, no es un pobre noi, senyor, sinó el servent del ric juheu, el qual voldria, senyor, com el meu pare us dir
Paraula Del Dia
Altres Mirant