United States or Afghanistan ? Vote for the TOP Country of the Week !


-És veritat, senyor, ja se m'havia acudit, però les apariències... temia... Perdoneu-me... Hauria hagut de recordar que el doctor Fritz és un home de . -Per favor, senyora, calmeu-vos. -No- va fer ella, -deixeu-me plorar.

Ni per cacic servia, ja que li faltava l'activitat, la gramàtica parda i la pilleria que per tal cosa es necessita, i no mancava al poble qui, amb menys aparato i més profit propi, li segava sovint l'herba sota els seus peus sense ni ell adonar-se'n.

Passa tot el dia a casa sa sogra: no se sap moure d'allí, no es cuida de res... Pobre xicot! Se coneix que l'estimava.

Feia molts dies que jo no havia vist els Buxareu. Aleshores al Cine Ideal hi havia un abonament de tres dijous per a no quin fi benèfic. Unes parentes que tinc varen posar-me la pistola al pit, i em feren acceptar un cartronet que em permetia l'entrada al cinema.

Tinc por que la seva mare no hagi fet l'arneta ab un ferrer. NERISSA Després ve'l compte palatí.

El metge del poble era un saberut de ciutat que va arreconar-se en aquelles muntanyes per que patia del pit. Tenia les celles unides i la mirada sempre aspre i parlava malhumorat, reptant sempre que no l'entenien o li feien qualque pregunta. La gent en sortir de casa seva anava a veure en Patllari. A aquest el miraven com a un vell profeta ple d'amor entre la gent que'l voltava embadalida.

-És clar, que n'hi ha... però no es igual... no és igual... deia el pastor, somrient amb una vergonya pueril, -A Granollers, quan acaben, em passen pel cap aquell raspall que sembla un corró... Em fa un plaer, una delícia!... M'hi fonc.

Havent sentit aquestes paraules obeeixen i travessen, abans que els altres hagin respost. Cirus, en adonar-se que passen, se n'alegra tot, i envia Glos a dir a l'exèrcit: -Des d'ara jo tinc de què lloar-vos, soldats: però vosaltres també tindreu de què lloar-me a , jo m'hi basquejaré, o creieu que no sóc ja Cirus!

Ja m'afiguro que no eixiràs de casa, perquè ben sabem que pels carrers no s'hi troba una ànima, i que tot est

El que passa en l'interior del que neda , durant el primer cabussó de l'any, és una cosa tan íntima, tan gran... és una fruïció tan profunda i immensa com el mateix mar, i no seré jo qui m'atreveixi a contar-ho. Mireu-se quan al cap d'un bon rato treu el cap a gran distància del siti a on s'havia sumergit, traient-se l'aigua dels ulls, tirant-se els cabells endarrera, i després de quatre airoses braçades, ara fa el mort, ara s'assenta, ja est